T'enyoraré

Un relat de: Quimera

Pujaré allí dalt, en aquell cim,
on els núvols dibuixen la tendresa.

I et buscaré...

Prometo que m'alçaré de terra,
d'aquí, d'allà on he començat a morir.

I tornaré...

Caminaré per camins oblidats,
sense rumb, sense pausa, sense tu.

I et trobaré...

Fugiràs com sempre, com ara,
àgil, sense pressa ni destí.

I et seguiré...

Dibuixaràs somriures de veritat,
on jo no pugui veure-ho.

I t'enyoraré...


I d'una guitarra sola i vella
et regalaré quatre acords
amagats rera el teu nom.

I et tornaré a buscar,
i et tornaré a seguir,

I quan per fi soni la teva cançó,
felicitat,
et recordaré...

I aleshores, simplement,
t'enyoraré.

Comentaris

  • Però sols uns instants...[Ofensiu]
    Queca | 05-09-2005 | Valoració: 10

    Que la vida no està feta per viure en el passat. S'ha de viure avui i per demà. És normal enyorar algú a qui havies estimat, però sempre un s'ha de mantenir amb el cap fred, i ser conscient de que per més que el trobis a faltar, això no te'l tornarà.
    Quimera... m'intriga el teu nom, ja que era un tipus de serp en mitologia, i només Velofonte la va poguer vèncer. Espero que no en necessitem un... ;p
    Un petonet!!!

  • per sempre[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 21-08-2005

    "T'enyoraré per sempre, per que ja mai més seràs meva."

    Precios, es molt dur estimar una persona i que aquesta fugi de tu, per por o per... ves a saber que pot estar pensant en aquest moment. Un poema carregat de sentiment.
    Un petonàs.

l´Autor

Foto de perfil de Quimera

Quimera

17 Relats

22 Comentaris

21244 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc d'allà.
D'allà on els somnis són paraules.
Sóc d'aquí.
D'aquí on aprenc a descriure el silenci mentre escric en silenci.
Sóc de lluny.
De lluny on he aprés a buscar-te. A seguir un camí que em porta a tu.
Sóc de tot arreu i d'enlloc.
De tothom i de ningú.
Sóc de nit.
De nit quan esdevenc un relat.