Els anys m'han fet plorar-te

Un relat de: Quimera

Ploro.

Avui he ofegat l'orgull.
He vençut aquesta maleïda supèrbia ,
que m'ha devorat tots aquests anys.

Avui he de plorar-te
Plorar-te les llàgrimes de dol
que guardo de l'última vegada.

Avui he de veure't.
He de veure't per mirar-te ja d'un cop
Sense perdre't la mirada.

Avui he d'abraçar-te
Abraçar la teva absència
I tornar a passar la vida.

Avui he d'ensenyar-te
Ensenyar-te que la por no t'ha de vèncer
Que l'engany pot ser superflu .

Avui vull dir-te "mama" i no mare
Que mare m'és distant
I de distància ja ens n'ha castigat la vida.

Comentaris

  • comprendre...[Ofensiu]
    ROSASP | 03-06-2005 | Valoració: 9

    Arriba amb molta força, intens i a flor de pell.
    Sensacions d'emoció i tristesa al comprendre per fi que hi ha massa distància, que una cuirasa al cor no permet mostrar els nostres sentiments.
    Recuperar el temps perdut, paraules, mirades i abraçades que han mort abans de sortir.
    Veure les coses amb uns altres ulls, un apropament tendre i sincer...

    Molt emotiu, llàgrimes que criden per ser escoltades!

    Una abraçada!

  • Em sento reflexada...[Ofensiu]
    Yuna | 03-06-2005 | Valoració: 8

    ... en el teu estil, m'ha agradat molt, em costa molt traslladar-me al lloc descrit.. a les sensacions descrites, però ho has aconseguit, hi era. Gràcies per tan bonic relat...

l´Autor

Foto de perfil de Quimera

Quimera

17 Relats

22 Comentaris

21242 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Sóc d'allà.
D'allà on els somnis són paraules.
Sóc d'aquí.
D'aquí on aprenc a descriure el silenci mentre escric en silenci.
Sóc de lluny.
De lluny on he aprés a buscar-te. A seguir un camí que em porta a tu.
Sóc de tot arreu i d'enlloc.
De tothom i de ningú.
Sóc de nit.
De nit quan esdevenc un relat.