Placidesa

Un relat de: Endevina'm
Placidesa

Ets l'ànima de l'aigua
que no s'ha fet carnal,
ets un còdol gegant
a la vora del riu.
.......................... Ens clames quietud
.......................... placidesa...
davant de tant de soroll banal.

M'aclapara la teva grandesa
que defuig la incertesa infernal.
Ens parla silenciosa,
d'allò que no veiem
de la nostra realitat.

M'aclapara, sí!
la teva ànima invisible,
la tan personal i
..................... majestuosa dignitat.

Ens alces un dit, ben cert i dret...
que no desafia,
sols demana... ...................... silenci.
Dins d’un mot... silenciat.

Tanques els ulls
no vols acusar,
deplores el nostre xivarri...
i en la teva mudesa, millor...
no ens ho pots expressar.







Proposta poètica de la Ness en el REPTE POÈTIC VISUAL - 287 - SILENCI.

Comentaris

  • Una descripció molt bé detallada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-10-2021

    Vaja, m'ha agradat moltíssim aquesta definició de La Placidesa, que té un punt molt efectiu, que reflecteix tot un món ple d’efectivitat.
    Saluts

  • Una descripció molt bé detallada. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-10-2021

    Vaja, m'ha agradat moltíssim aquesta definició de La Placidesa, que té un punt molt efectiu, que reflecteix tot un món ple d’efectivitat.
    Saluts

  • Una mica agarbuixat[Ofensiu]
    kefas | 24-10-2021


    Està prou bé la manera amb què ens parles de placidesa sense placidesa.

    Demostres que la escultura és imprescindible.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

31 Relats

151 Comentaris

24692 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer altres coses, més de cara als microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Però miraré de tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.