Entre ombres

Un relat de: Endevina'm
Entre ombres càlides m'atenys,
i en copsar dansaire el teu cos nu,
sé que ens tastarem l'ànima dels sentits.

Vista, que desestima retalls
en els contorns perfilats
d'un paisatge que ens emmascara.

Olfacte que percep sense miralls,
una flaire que s'escampa
més enllà de l'avidesa.

En l'ocult desig d'un instant,
visc el neguit del teu aguait,
quan el tacte s'acuita de badalls.

Oïda que sent endins
com s'escampa l'harmonia
dels nostres furgats entaforalls.

I el gust gens eteri del viure
en els reialmes de la pruïja, 
en posseir-nos sense estralls.




David Hettinger

Comentaris

  • La coma dels sentits[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-07-2023 | Valoració: 10

    Tots els sentits en el punt precís, lligats amb les comes necessàries per despullar tot l’anhel. Un vocabulari de primera, una puntuació de primera i un erotisme de primera. Una càlida abraçada.
    Aleix

  • Erotisme finíssim[Ofensiu]
    llpages | 21-07-2023 | Valoració: 10

    Un autèntic plaer de llegir el poema per l'encertada elecció de les paraules, tan suggeridores en un tema tan difícil com l'erotisme. Em trec el barret, m'ha encantat!

  • els cinc sentits....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 18-07-2023 | Valoració: 10

    que es despullen sense estralls, entregats a la passió. Una poesia amb un vocabulari exquisit i un erotisme molt fi.

    M'ha agradat molt Endevina'm.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

65 Relats

271 Comentaris

45618 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni