Pinzellades.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
A pinzellades llargues
ell pinta el meu quadre,
un bell paisatge
on floreix el meu jardí.

En la penombra,
tènue bellesa
humiteja un llac enmig
de belles flors rosades.

A pinzellades llargues
recorre cada flor dels meus llavis,
el seu pols perfila art
en el moviment de la seva llengua.

Comentaris

  • Jardí[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-01-2016 | Valoració: 10

    Un poema floral, jardinista, molt trempat i tan viu! Felicitats pel to, per les imatges que ens regales i per la forma com descrius aquest gran encontre. Una forta abraçada i que tinguis una bona entrada d'any.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: