Cercador
Et trobo a faltar avi.
Un relat de: La noia dels llavis vermellsLes teves mans pàl·lides m’abracen,
abracen a les meves tristes
que moren d’angoixa.
Ni una llàgrima sé que et despertarà,
no és un llarg somni,
no és la son el que t’atrapa.
Un crit d’amargor
et deixa sense ànima,
sense veu,
sense patiment,
et deixa nu davant la vida
em deixa sense tu
i te’n vas poc a poc
t’allunyes de mi,
de nosaltres
i ens deixes.
Només queda cos,
ja no hi ha ànima
i records que en l’oblit mai moren,
no moriran ni que jo ho faci,
et trobo a faltar avi.
abracen a les meves tristes
que moren d’angoixa.
Ni una llàgrima sé que et despertarà,
no és un llarg somni,
no és la son el que t’atrapa.
Un crit d’amargor
et deixa sense ànima,
sense veu,
sense patiment,
et deixa nu davant la vida
em deixa sense tu
i te’n vas poc a poc
t’allunyes de mi,
de nosaltres
i ens deixes.
Només queda cos,
ja no hi ha ànima
i records que en l’oblit mai moren,
no moriran ni que jo ho faci,
et trobo a faltar avi.
Comentaris
-
magalo | 16-01-2016
No ho he fet bé.
-
Pur sentiment[Ofensiu]magalo | 16-01-2016
Ens poden dir que els que se'n van no moren si pensem en ells, però la veritat és que és molt dura la seva absència.Felicitats per les paraules que li dediques al avi.
Provo de posar un enllaç a un meu poema que es diu On vas? Aviam si me'n surto.
l´Autor
31 Relats
24 Comentaris
29126 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Badalona, 1996.http://lanoiadelsllavisvermells.blogspot.com.es/
lanoiadelsllavisvermells@gmail.com