Oda al COVID-19

Un relat de: La noia dels llavis vermells
És temps de virus,
quin fred anhelo,
buida i opaca em sento.
Ho sento, no vinc pas a animar.

Per moltes llàgrimes que ragin,
per molts sospirs que anheli,
desitjo que no siguin en va,
que millors temps vinguin
i que els puguem contar.

És temps de casa,
de llibertats preses
i de pensaments lliures,
que volen, per racons,
per habitacions; espais tancats.

De plors rego ànims,
un demà, un potser;
llargs, de vegades infinits.
Rius d'esperança i de tragèdies.

És temps de balcons,
de cants i veïns,
i reciprocitat,
de solidaritat.

Nits, que amago en somnis,
no puc dormir.
Tot això no està succeint, penso;
vull despertar, que passi.
A qui més t'emportaràs?

És temps de raonar,
encreuar dits,
i qui no diu,
potser de resar.

Comentaris

  • Record[Ofensiu]
    Canela fina | 02-12-2020

    Avui he tingut el record d'aquella nit que ens vam conèixer al teatre perquè van representar els nostres relats, emocionades totes dues, somrients. Va ser genial sentir les nostres paraules escrites dalt de l'escenari. Espero que estiguis bé, les teves paraules un xic tristes però no poden ser diferents si es tracta d'aquest coi de COVID...
    Una abraçada gegant companya de relat :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: