(À)mor.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
Tens uns llavis tan delicats,
que contemplats
per la meva boca,
la teva vull besar.

El teu cos
evoca un elixir
que és la teva aigua,
el meu perfum,
dia i nit.

T'inhalo,
i respiro aquesta apreciada olor
que em desconcerta la ment
i em transporta a un altre lloc,
a petits records que construïm,
a grans moments
en construcció.

La teva pell
pàl·lidament bronzejada
és rosada a la meva primavera,
és calor a la tardor
i un miratge d'estiu.

Et palpo
ben suau
amb la mirada
i els meus ulls verds
no poden deixar
de viure la teva experiència.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: