(À)mor.

Tens uns llavis tan delicats,
que contemplats
per la meva boca,
la teva vull besar.

El teu cos
evoca un elixir
que és la teva aigua,
el meu perfum,
dia i nit.

T'inhalo,
i respiro aquesta apreciada olor
que em desconcerta la ment
i em transporta a un altre lloc,
a petits records que construïm,
a grans moments
en construcció.

La teva pell
pàl·lidament bronzejada
és rosada a la meva primavera,
és calor a la tardor
i un miratge d'estiu.

Et palpo
ben suau
amb la mirada
i els meus ulls verds
no poden deixar
de viure la teva experiència.