Estima’m.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
Estima’m a mi,
si a mi tota plena, ben completa
sense penes,
sense vergonyes.

Estima’m a mi
com m’estimo i com t’estimo,
com la lluna estima al sol
i la pluja a la humitat.

Estima’m quan fem l’amor
estima’m quan fem la pena
quan l’aire no ens deixa respirar
quan l’alegria ens absorbeix.

Estima’m forta i valenta
dura i lluitadora.
Estima’m lliure,
orgàsmica.

Estima’m amb el cor,
la ment, el tacte
estima’m amb el cos
amb l’aire que respirem.

Estima’m jove i verge,
vella i lletja.
Estima’m brusca i salvatge,
tranquil·la i afable.

Estima’m amb l’ànima
que fa que els sentiments flueixin,
com ho fan les fulles a la tardor
i els cors enamorats a la primavera.

Comentaris

  • Senzillament[Ofensiu]
    Lecram | 11-12-2018 | Valoració: 9

    Senzillament genial, m'agradat molt el teu poema, t'he descobert per l'atzar en aquest món de relats en català.

    Et seguire llegint.

  • Fantàstic[Ofensiu]
    Filantropia | 24-12-2015 | Valoració: 10

    La teva vermellor per escriure m'encanta!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: