Cercador
I tant mort era ell com el seu cor jove.
Un relat de: La noia dels llavis vermells- Compartir:
En un sospir d’alè
conflueixen les meves llàgrimes.
Era estiu potser
quan les seves carícies em destruïen.
Perfilava la meva cintura
silueta mullada en l’amargura
d’una noia jove,
vella maltractada
per l’amor d’un home
que no sabia que era, que d’això ell n’era pobre.
I tant mort era ell com el seu cor jove.
conflueixen les meves llàgrimes.
Era estiu potser
quan les seves carícies em destruïen.
Perfilava la meva cintura
silueta mullada en l’amargura
d’una noia jove,
vella maltractada
per l’amor d’un home
que no sabia que era, que d’això ell n’era pobre.
I tant mort era ell com el seu cor jove.
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor
31 Relats
24 Comentaris
27540 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Badalona, 1996.http://lanoiadelsllavisvermells.blogspot.com.es/
lanoiadelsllavisvermells@gmail.com