I tant mort era ell com el seu cor jove.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
En un sospir d’alè
conflueixen les meves llàgrimes.
Era estiu potser
quan les seves carícies em destruïen.
Perfilava la meva cintura
silueta mullada en l’amargura
d’una noia jove,
vella maltractada
per l’amor d’un home
que no sabia que era, que d’això ell n’era pobre.
I tant mort era ell com el seu cor jove.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: