Allà és on et vull.

Un relat de: La noia dels llavis vermells
On els carrers són humits,
l’amor també ho és,
la tristesa és càlida
i el dolor és foc
que et crema l’ànima lentament,
poc a poc et separa
et transforma en una cosa que tu no ets
et contempla sense mirar-te
i et sedueix sense provocar.

Allà és on et vull
estimant-me en una cantonada
trencant esquemes sense saciar-nos
sense control, sense despeses,
que sigui una bogeria desmesurada,
la nostra bogeria que només nosaltres ho sapiguem.

Deixem-nos portar pel que ens mata,
vivents i intrínsecs.
Jo cada dia, t’estimo més,
sense voler.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: