Petit paradís

Un relat de: angie

No és que m'agradin els nens: m'encanten! Em passo les estones passejant pels parcs, escullo un banc i observo les àvies com vigilen els seus nets. Elles em donen conversa però jo només tinc ulls per les criatures que fan piletes de sorra i s'arrosseguen com si fossin dragonets perseguint formigues. Mentre els miro, somiejo amb una taula plena de nens i nenes. Ells amb pantalons curts i samarretes de colors, elles amb vestidets de fil i mocadoret al cap. Adoro el xivarri de les seves rialles i com els més grans prenen cura dels més menuts. Les tovalles de quadres són llenç de dibuixos fets amb molles de pa i llapissades de xocolata desfeta, la llum del sol entra pel finestral de la cuina i els crida des del jardí.
Quan torno a ser sota el salze que dóna ombra als meus pensaments ja són quarts de cinc. La nena surt de l'escola. És llavors quan reprenc el somni. Ella em rep amb una abraçada i un petó, jo volo. Tot són corredisses i cents de peus cavalquen sobre el pati de grava que separa l'edifici del carrer. I allà, enmig de la polseguera que em submergeix en la infantesa, una espina de desig em punxa ben endins i em sento incapaç d'explicar a la meva filla perquè se m'escapa una llàgrima mentre somric.


Comentaris

  • Sensible[Ofensiu]
    Laiesken | 29-10-2008 | Valoració: 9

    I ben portat, amb un tema que arriba al cor.

    enhorabona

  • molt bonic [Ofensiu]
    ANEROL | 13-01-2008 | Valoració: 10

    i sensiblement expressat

  • Per sort...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-01-2008 | Valoració: 10

    l'he trobat als últims comentats i he pogut llegir-lo perquè veig que ja fa temps que el vas penjar i me l'havia perdut. M'ha conmogut el teu relat, té una tendresa que va amarant les paraules i les transmet al lector fent-lo partícip de aquest sentiment que expreses de forma meravellosa.
    Una abraçada

  • el volia valorar[Ofensiu]
    gypsy | 13-01-2008 | Valoració: 10

    pensava que ja ho havia fet. M'agrada molt!.

  • l'he vist a destacats[Ofensiu]
    gypsy | 13-01-2008

    l'he tornat a llegir i és una joia de sensibilitat i tendresa.
    Sovint, quan es llegeix un relat més d'un cop, és quan s'abasta realment l'essència profunda que conté i es gaudeix molt més que la primera volta.

    petons!!

    gypsy

  • hola angie!![Ofensiu]
    mjesus | 10-12-2006

    m'ha deixat un bon regust de tendresa i al mateix temps d'enyorança. Un paradís preciós, el de la infantesa, que continuem vivint en els nostres fills.
    Les teves paraules remouen els records.
    Ei, molt guapa a la foto!
    Gràcies a tu! I molts petons a la Laia.
    A reveure!
    Una abraçada
    mjesus

  • Somnis[Ofensiu]
    Eskapatòria | 06-12-2006 | Valoració: 10

    Ei! Què són, aquests punts de melanconia? Espero que no tinguis un mal moment, perque els mals moments són fets d'una boira espessa que no ens deixa veure que més enllà hi ha somnis de colors, com els dels nens que descrius al teu relat.

    Carpe diem!


    Sergi

  • Kristen Clàudia | 23-11-2006 | Valoració: 10

    son ben boniques aquestes paraules...si, si...hi estic d'acord, els nins son la òstia, era molt guay esser una nina petita.

    Bessines!

  • i tant![Ofensiu]
    Leela | 21-11-2006

    un petit paradís que molts envegem sanament.
    Un relat molt tendre però gens farragós. Un relat que ens transmet molt, al menys a mi i sobretot coneixent la Laia!

    Un petó ben gros! per tu i per ella!

    Leela

  • paradís fet carn[Ofensiu]
    gypsy | 19-11-2006

    en l'ésser d'un infant, una part molt nostra encara que un dia marxi per sempre.

    Els fills ens mesuren, ens apamen i arriben a resseguir pacients els nostres límits sense defallir, amb fèrries voluntats petites, encara.
    Ells ens fan créixer i madurar i fer-nos preguntes contínuament, com si a cada pas ens haguéssim de re situar per ser coherents amb el que esperen de nosaltres.

    Molt bon repte!, arriba al cor amb les paraules!

    gypsy

  • angie![Ofensiu]
    ROSASP | 18-11-2006

    Aquest deu ser un dels teus secrets per mantenir el cos i el cor jove. Aquesta mirada golafra, tendra i dolça amb la que pots copsar un petit paradís del que també formes part.
    No és només una descripció contemplativa, entres dins dels seu espai sense envair-lo, només abraçant -lo amb els cinc sentits. Crec que la màgia d'aquesta alquímia que sents és perquè pots escoltar la veu d'aquesta nena que viu dins teu i no té por ni vergonya de treure el cap.
    A mi em fascinen les converses dels nens, el seu desig d'aprendre contínuament, la lluïssor dels seus ulls, el caliu que desprenen...
    És maravellós saber que tenim a l'abast molts d'aquests llocs paradisíacs per gaudir d'una bufada d'aire revitalitzador; només cal deixar-se portar, sense pensar massa i, ja som a dins.

    Ha estat un plaer perdre'm per aquestes línies i retrobar un somriure sempre nou.

    Molts petons!

  • Breu, però pesant![Ofensiu]
    rnbonet | 18-11-2006 | Valoració: 10

    No saps, 'angie', tota la sotragamenta del cos quan he modulat aquest escrit en quasi paraules, com si sabés llegir molt poc.
    Encanta, s'escola per les entranyes i l'ànima; colpeja els més profunds i amagats racons dels cos; desfà idees establertes per l'edat i el cansanci; ens retorna de bell nou a unes vivències antigues... Ens fa reviure la vida, estimar la terra, 'mostrar la llengua' als estranys... Ens fa persones ('animals civilitzats' que diríem !)
    M'ho he passat molt bé llegint-lo. Molta salut i molta rebolica, 'mossa'!

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de angie

angie

199 Relats

1457 Comentaris

267457 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc tan sols un fantasma d'allò que m'agradaria ser, per això em trec el llençol sovint i em despullo entre la prosa i la poesia, per trobar el món que somnio.









El meu correu :angels_torres2@hotmail.com