Petit paradís

I ben portat, amb un tema que arriba al cor.

enhorabona

i sensiblement expressat

l'he trobat als últims comentats i he pogut llegir-lo perquè veig que ja fa temps que el vas penjar i me l'havia perdut. M'ha conmogut el teu relat, té una tendresa que va amarant les paraules i les transmet al lector fent-lo partícip de aquest sentiment que expreses de forma meravellosa.
Una abraçada

pensava que ja ho havia fet. M'agrada molt!.

l'he tornat a llegir i és una joia de sensibilitat i tendresa.
Sovint, quan es llegeix un relat més d'un cop, és quan s'abasta realment l'essència profunda que conté i es gaudeix molt més que la primera volta.

petons!!

gypsy

m'ha deixat un bon regust de tendresa i al mateix temps d'enyorança. Un paradís preciós, el de la infantesa, que continuem vivint en els nostres fills.
Les teves paraules remouen els records.
Ei, molt guapa a la foto!
Gràcies a tu! I molts petons a la Laia.
A reveure!
Una abraçada
mjesus

Ei! Què són, aquests punts de melanconia? Espero que no tinguis un mal moment, perque els mals moments són fets d'una boira espessa que no ens deixa veure que més enllà hi ha somnis de colors, com els dels nens que descrius al teu relat.

Carpe diem!


Sergi

son ben boniques aquestes paraules...si, si...hi estic d'acord, els nins son la òstia, era molt guay esser una nina petita.

Bessines!

un petit paradís que molts envegem sanament.
Un relat molt tendre però gens farragós. Un relat que ens transmet molt, al menys a mi i sobretot coneixent la Laia!

Un petó ben gros! per tu i per ella!

Leela

en l'ésser d'un infant, una part molt nostra encara que un dia marxi per sempre.

Els fills ens mesuren, ens apamen i arriben a resseguir pacients els nostres límits sense defallir, amb fèrries voluntats petites, encara.
Ells ens fan créixer i madurar i fer-nos preguntes contínuament, com si a cada pas ens haguéssim de re situar per ser coherents amb el que esperen de nosaltres.

Molt bon repte!, arriba al cor amb les paraules!

gypsy

Aquest deu ser un dels teus secrets per mantenir el cos i el cor jove. Aquesta mirada golafra, tendra i dolça amb la que pots copsar un petit paradís del que també formes part.
No és només una descripció contemplativa, entres dins dels seu espai sense envair-lo, només abraçant -lo amb els cinc sentits. Crec que la màgia d'aquesta alquímia que sents és perquè pots escoltar la veu d'aquesta nena que viu dins teu i no té por ni vergonya de treure el cap.
A mi em fascinen les converses dels nens, el seu desig d'aprendre contínuament, la lluïssor dels seus ulls, el caliu que desprenen...
És maravellós saber que tenim a l'abast molts d'aquests llocs paradisíacs per gaudir d'una bufada d'aire revitalitzador; només cal deixar-se portar, sense pensar massa i, ja som a dins.

Ha estat un plaer perdre'm per aquestes línies i retrobar un somriure sempre nou.

Molts petons!

No saps, 'angie', tota la sotragamenta del cos quan he modulat aquest escrit en quasi paraules, com si sabés llegir molt poc.
Encanta, s'escola per les entranyes i l'ànima; colpeja els més profunds i amagats racons dels cos; desfà idees establertes per l'edat i el cansanci; ens retorna de bell nou a unes vivències antigues... Ens fa reviure la vida, estimar la terra, 'mostrar la llengua' als estranys... Ens fa persones ('animals civilitzats' que diríem !)
M'ho he passat molt bé llegint-lo. Molta salut i molta rebolica, 'mossa'!