Pesadilla

Anit vaig somiar i recordo el somni. Somiava que estava morta i que el meu cos flotava, com un globus, fins a prop del sostre i des d’allà veia i sentia el que passava a sota. Semblava tan real! Vaig veure entrar la veïna que va començar a cridar en veure’m. Després va venir més i més gent. Llavors jo vaig baixar i vaig quedar estirada al llit, vaig obrir els ulls i vaig preguntar si ja havien arribat els operaris i si encara se sentia pudor. Llavors tothom es va posar a xisclar i xisclar. I amb tants crits em vaig despertar.
...............................................................................................
Me n’havia anat a dormir intranquil•la. Estan fent obres als baixants del meu pis i quan els operaris ja eren fora vaig notar a dintre casa una forta pudor semblant a la del gas. Vaig cridar a una veïna perquè em donés la seva opinió. Totes dues vam ensumar els fogons de la cuina amb el gas donat per comparar i vam decidir que no era ben igual. Així que vam suposar que era a causa d’algun material de les obres. La veïna em va dir, com de broma, que l’endemà ja em trucaria per saber si estava viva. I me’n vaig anar a dormir.
.................................................................................................
Avui he sabut que, a causa de les obres, s’havia desmuntat la xemeneia de la caldera de la calefacció i els gasos que havien de sortir a l’aire lliure, entraven a dintre casa. I aquesta era l’explicació de la pudor. Ja està arreglat. Uff!