Pervertiments

Un relat de: Endevina'm
Pervertiments

Jo et vaig concedir la nimfa
tu em vas cedir la pell,
unides creuàrem la llinda
d’un camí prou bell.


Vam viure l'amor més sublim
vam ser l'una per l'altra
vam pervertir regles establertes
i ens vam oblidar del món.

Juntes, empaitàrem els capvespres.
Juntes... fèiem passes cap a l’horitzó.
...
Sospirs que omplen els espais nocturns
ens acompanyen per viaranys màgics.

Ara visc a la teva pell
on tothom admira la composició,
i se sorprèn de la màgia
que la imatge traspua, desprèn.


No saben que a les nits
La nostra il·lusió es torna tangible
i és en aquelles hores tardanes
que seguim pervertint
tots els ordres de la vida,
i de la farsaire realitat.




Setembre 2021


Post poema.

Les perversions poden tenir diverses mirades, i segons qui les mira, no ho són gens, o sols ho són en aquelles mirades dels altres.
Per participar en el RPV 285 Pell de tardor
El poema està diferent del repte, les coses poden créixer... i els poemes estan vius, fins que no els veus.

Comentaris

  • Pervertiment[Ofensiu]
    TerricheT | 15-12-2021 | Valoració: 10

    Aquest pervertiment és contra la societat que les observa i les jutja, aquest és el pervertiment que cerquen elles, pervertir normes establertes en un món que evoluciona més ràpidament que les persones.

  • unió[Ofensiu]
    Atlantis | 03-10-2021

    La unió de la Nimfa i la pell que cobren vida a la nit, jugant a un amor pervers. No acabo d’entendre perquè és pervers. Però aquesta aura de misteri, ple de fantasia, que té el poema m’ha agradat
    Les nits son molt perilloses.

  • Ninfa sobre la pell[Ofensiu]
    Prou bé | 28-09-2021

    Molt bonic el poema ampliat on descrius una comunió molt íntima i plaent! Amb total cordialitat

  • el sentit[Ofensiu]
    Homo insciens | 26-09-2021

    Fas que la imatge tingui tot el sentit, i que la nimfa cobri vida. M'ha agradat molt el poema, i més l'evolució...

  • Deia que...[Ofensiu]
    Endevina'm | 24-09-2021

    el poema no deixa de créixer fins que no el veus publicat, i tinc en el pensament fer-lo créixer més encara, fins que no el vegi en algun llibre publicat, i encara aleshores, haurà canviat i crescut més.

l´Autor

Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats

264 Comentaris

43614 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni