PERQUÈ ET PENSO

...les vivències internes i mentals, en un altre nivell però son vives i certes. Tu ho expliques molt bé. Es difícil escapar d'aquí a la que comences els llegiries tots..i el dinar per fer..de mica en mica us vaig coneixen...i llegint.
Anna

Un poema exquisit, que descriu vivències d’una gran sensibilitat.
Tan sols algú que posseeix la capacitat d’assaborir aquets sentiments profunds i autèntics pot donar-hi forma com tu ho fas.
Enhorabona Aurora, com ja ens tens acostumats has brodat una altre joia

Una forta abraçada

M'ha emocionat molt la teva biografia.

Així que poètica naturalista... bé, n'acabo de llegir d'en Vicent una prosa petita.

Jo em sento com la vaca que somnia, com una paràbola de Adiós, Cordera, de Leopoldo Alas "Clarín".


Sergi : )

Un poema preciós i ple de pensaments, de pensaments bons, positius i plens d'amor.
La veritat es que he llegit molts dels teus poemes i m'han agradat molt però no tinc temps de comentar-los tots.
Et felicito!!!

i delicat poema, com poden ser els pensaments que deixem
que visquin en nosaltres
Salutacions
Josep

Relat suggeridor sobre el pensament i faig...
M'agrada molt la frase: "Existeixes perquè t’he obert la porta".... m'anima a obrir portes...

Preciós poema. Aurora! I molt suggerent per la diversitat de possibles interpretacions. Qui pot viure dins el pensament de cadascú: un infant, un oratge, un ideal utòpic, qui sap? Enhorabona!

a qui sigui que es pensi perquè visqui en qui sigui.
Dóna ganes de viure, dóna il·lusió, positivisme.

Els somnis també són.


Mena

La lectura del teu preciós poema em deixa en un dubte que segurament tu en saps intimament la resposta.

Però a qui llegeix el teu text ens pot deixar amb el regust de l'evocació d'algú estimat o el de un ideal encara per descobrir.

Deixem oberta la incògnita?

Una meravella de poema, eteri, delicat com la porcellana, com un somni, que obliga a llegir-lo de puntetes perquè no s’esvaeixi. M’ha captivat.

Un pensament efímer, una espurna a les mans, un desig que voldria. L'altra cara de la vida que no es veu, però que batega dins el cervell, de nit, en somnis, amb els ulls tancats o badant al moll. aquell pensament, aquell amor, aquell gran motiu per escriure i posar-nos la pell de gallina amb unes paraules bellíssimes i un títol de poesia. Una meravella Aurora. Una abraçada.

Aleix

Oh,Aurora, m’has deixat bocabadada amb aquest poema ple d’amor, somnis i il•lusions. Tot un cant al desig de viure en un somni constant, de no perdre la il•lusió de sentir i estimar.
Em colpeix però, el despertar d’aquest somni, en els cinc darrers versos.
I és que la vida és així, com tu ens ho gloses. Un somni, una il•lusió i a la fi, una realitat .

És d’un lirisme exquisit, senzillament preciós!
M’agrada moltíssim!
FELICITATS!!!

Una abraçada,
Núria