Perquè et necessito tant?

Un relat de: Marteta
Perquè noto que quan respiro no em quedo satisfeta?

Perquè sento aquesta aquesta obsesió per parlar amb tu?

Perquè noto que això se'm va de les mans? Perquè vull que tot això s'acabi?

Perquè no vull oblidar-te? Perquè segueixo amb les mateixes intencions de que tot això continui, però deixant-ho anar poc a poc?

Perquè imagino el teu somriure innexistent dia rere dia? Perquè imagino que estàs al meu costat, abraçant-me en aquesta freda nit de tardor.

Perquè segueixo creient en que tu pensis en mi? Perquè em faig il.lusions incertes?
Vull demanar-te si et passa això.. però no puc, és difícil per mi deixar anar els meus sentiments més profunds. Tinc por? Sí, tinc por de que em deixis de parlar. Tinc por de que mai més em tornis a dedicar una cançó, de que mai em tornis a deixar un missatge de bon dia als dies que més ho necessiti. Por de despertar-me un matí i començar a plorar, i no aturar fins .... fins quan? no ho sé.

Perquè em passa això? Perquè et vaig conèixer? Perquè penso en tu cada minut que passa? Perquè em fa tant de mal no tenir-te en aquests moments? Perquè somio desperta quasi sempre? Perquè som així de infantil? Perquè? Perquè em fa tant de mal el cor en aquests moments, i perquè em surten unes dèbils llàgimes d'impotència dels meus ulls? Perquè et necessito tant?

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marteta

Marteta

226 Relats

392 Comentaris

156842 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Incipient professora de filosofia.

A vegades escric, per compensar tot allò que parl.

@mrtss96