Però

Un relat de: Josoc
Però... què hauria de fer?
La Laura era, sens dubte, una noia brillant. Destacava en tot allò que feia, si bé sabia seleccionar les seves activitats només entre allò que de veritat li agradava. Escriure sobretot (i guanyant premis literaris) preparar guions, llegir en públic, recitar, composar grups de fotografies... També solia destacar en idees, rèpliques, aportacions en conferències...

Actuava convençuda, perquè gaudia fent totes aquestes coses, però també ho considerava com un acte de servei. Participava en diversos grups i quasi sempre solien encarregar-li tot, encara que no semblava, almenys no li semblava a ella, que agraïssin gaire la seva activitat. Ella proposava, no imposava, però ningú li discutia res. Sempre ho trobaven adequat, sense però alabar-li l’esforç.

Ella no aparentava esperar res més, però en el fons trobava a faltar una altra mena de reconeixement. Si l’haguessin alabada hi hauria tret importància, però com que no ho feien, ho trobava a faltar. Més encara, creia percebre un cert sentiment d’enveja en algú. “Com que tot ho fa ella...” però era a ella a qui li ho encarregaven!

Quan sortien en grup, se sentia estranya amb la colla. Si s’havia de dir o de fer alguna cosa, tots coincidien a dir que ella era l’adequada, però sovint se sentia aïllada de les converses intranscendents que es desenvolupaven entre els altres. En canvi si es tractaven temes importants ella era la més ben informada. No la que volia presumir sinó la que estava realment més al cas. Li demanaven opinió, però semblava que els sabés greu que sempre sabés més del tema que la majoria.

O era la protagonista o era oblidada. Es preguntava que havia de fer per sentir-se més com la resta, més integrada. Li faltava carisma, pensava.

Amb paraules de Miguel Delibes en el seu llibre Señora de rojo sobre fondo gris:
“Li hauria agradat tenir una calidesa tan específica que cada un quedés amb la il•lusió d’haver estat distingit per ella”. Però...no era així.

Comentaris

  • dóna molt per pensar[Ofensiu]
    joandemataro | 12-01-2011 | Valoració: 10

    aquest relat, et felicito
    i t'envio una abraçadota mataronina
    joan

  • Pregunta sense resposta[Ofensiu]
    Unaquimera | 03-01-2011

    M’ha agradat aquesta reflexió a partir dels sentiments de la noia protagonista.
    Tot plegat, resulta força versemblant, una situació real que no té culpables ni dolents, però en mig de la qual es fa palpable el patiment de la Laura.

    M’agrada que el relat pregunti i no resolgui tot d’una, ja que en la vida moltes situacions no tenen una resposta immediata.

    T’envio una abraçada d’Any Nou,
    Unaquimera

  • Genial[Ofensiu]
    natasha | 11-12-2010

    ... perquè hi veig massa algu conegut. Responsable, atenta... però "extranya" en la colla.
    Un reflex molt fidel!
    Una abraçada

  • Molt realista.[Ofensiu]
    Joan Carles Jorba | 10-12-2010 | Valoració: 6

    Descrius d'una manera molt realista allò tant difícil com són les relacions dins de l'àmbit social. No és gens fàcil agradar a tothom, però penso que sempre és millor que t'acceptin tal com ets que no haber de fer un paper que no es correspon amb el teu propi caràcter i haber de fer ús de la hipocresía massa sobint, no creus?

    M'agrada el teu últim relat.

    Per cert, com que comentes el meu relat amb el títol de "El testament" i dius que no has entès el final doncs resulta que, l'home del llit és mort assassinat, ofegat per la bossa, (el mata la seva ex-dona), tot per heretar la seva riquesa però... a la carpeta que hi ha dins l'armari és on teòricament, la dona es pensaba que hi había els papers del testament i resulta que es queda amb un pam de nas quan veu que no hi son. Llavors, les llàgrimes, no son per l'home mort si no perquè es troba sense l'herència. El policía es pensa que plora per el seu ex-marit però ell això no ho sap, es clar.

    Salut i gràcies per el comentari.

  • M'agrada[Ofensiu]
    mimí | 09-12-2010 | Valoració: 7

    El trobo maco. Em recorda una mica els personatges femenins de Mercé Rodoreda que són tímids i casi passen desapercebuts a la vida però quan llegeixes un personatge així són rellevants, en fí, interessants.

Valoració mitja: 7.67

l´Autor

Foto de perfil de Josoc

Josoc

129 Relats

525 Comentaris

120832 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc una apassionada de les lletres, m'agrada llegir i escriure. Durant molt de temps he guarsat per mi sola la majoria dels meus escrits. Fins que vaig descobrir els RELATS. M'agrada pensar que són llegits, tal com jo llegeixo els d'altres. M'agradaria molt que els comentéssiu.