PERIPÈCIES GALLEGUES 9 VIGO 8

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Potser m’equivoco i dic més del que és, però crec que per a un barceloní el principal atractiu de Vigo és la Ría. Ja he dit que la ciutat moderna és igual de lletja si fa no fa que la resta de les ciutats modernes. La ciutat vella té la seva personalitat però no guanyaria un concurs de ciutats velles medievals. Ara bé, la Ria de Vigo és quelcom excepcional. Quelcom excepcional compartit, potser, amb la resta de ries gallegues o d’on siguin però que per a un barceloní, esdevenen quelcom original, nou i impresionant.

Des del castro es veu que la ciutat de vido ha crescut de forma horitzontal i sobtada. No crec que s’ho mirèssin gaire. Calien treballadors per a les fàbriques d’automòbils i per les diverses indústries portuàries i vinga fer cases de qualsevol manera. Com als barris suburbials de Barcelona, posem per cas.

Ara, la Ría és una altra cosa. La Ria és una immensa V per la que la mar s’endinsa a la terra. Els gallecs diuen que quan Déu va arribar a la costa gallega era un infant i es va entretenir fent ditades. Per això tota la costa gallega – que és una tercera part de la costa de l’estat espanyol – és una W continua.

Una altra cosa que impresiona al barceloní és que muntanya i mar estan a tocar. Això també passa a la Costa Brava però si no ets al mar no ho veus i, des de terra, la visió que tens és molt més limitada. Aquí les muntanyes són més contundents i els pobles que es veuen a l’altra banda – Cangas – semblen una delícia. Com Vigo però més pobles.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer