PERIPÈCIES GALLEGUES 7 - VIGO 6

PASSEJADA PER LA CIUTAT VELLA DE VIGO.

Vigo és una ciutat antiga – com a mínim romana i probablement anterior – que, finalment, ha crescut de cop. Vigo fou en el passat un petit port pesquer que senzillament anava fent i més aviat feia poc. Però amb l’arribada dels conservers catalans al segle XVIII la ciutat pren embranzida i poc a poc es va anar convertint en el que és avui: la ciutat més poblada de Galícia.

L’anterior explica que, en comparació a la ciutat moderna, la ciutat vella de Vigo sigui molt petita, des del punt de vista de l’extensió, pràcticament irrellevant. Una altra cosa és que, a nivell urbanístic, sigui el indret de la ciutat més interessant, deixant de banda la Ría i els parcs del Castro i de Quiñones de León.

Per anar des del port fins a la ciutat vella i al castro et fots un tip de pujar. Això de seguida em fa pensar en Tarragona que té exactament la mateixa estructura. Una ciutat marinera, sí, però amb els indígenes dalt la muntanya controlant-ho tot. Només una vegada enderrocades les muralles – segle XIX – la ciutat s’espandí arran de mar.

La ciutat Vella de Vigo, a banda dels seus carrerons més o menys estrets alguns encara amb llambordes, les seves cases d’estatura discreta i parets més o menys blanques, està plena de botigues de souvenirs i marisqueries. Són els dos productes que et volen vendre, a més a més d’un passeig en barca per les Illes Cies.

Entro a una botiga de souvenirs i vull comprar un hòrreo, que ja el volia comprar al meu anterior viatge a Galícia, però no va poder ser. Quan vaig a pagar em trobo que a la mateixa botiga venen carnets d’identitat de Franco i de José Antonio i decideixo no comprar res. Com poden continuar així aquesta gent? Al final el compro a la botiga del costat – les botigues de souvenirs sempre estan a tocar – després de controlar que no venen propaganda feixista.