PERIPÈCIES GALLEGUES 6 VIGO 5

Com que em topo amb l’oficina de turisme de la Xunta de Vigo hi entro a veure qué hi ha i a veure qué m’expliquen.

És una oficina funcional – gris -, assèptica, sense cap mena de gràcia ni de desgràcia. Neta, polida, distant. Hi ha un noi i una noia que procuren ser amables i simpàtics amb tothom. Fan bé la seva feina tot i ser funcionaris (suposo).

Per vici, recullo tots els papers de propaganda que trobo. Que si viatges aquí, que si excursions allà, que si per dinar aquí, que si per ballar allà i també explica que a la ciutat hi ha uns quants museus, parcs, estàtues i edificis interessants. Molt bé.

Vaig a la mossa i li pregunto per les vergonyes de la ciutat. Vull saber on les tenen amagades. On hi ha les putes que es guanyen la vida fent cantonades. Quins són els barris on hi ha més atracaments. On és el lloc que no recomanarien a ningú, etc... La mossa – una noia morena, de pell blanca i pigada, més aviat baixeta – se’m posa vermella i em diu: “Non sabría decirle...”

És clar.

El seu company – un noi moré, alt, ullerut – ens mira de biaix i riu però no diu res. No existeix el Vigo lleig, el Vigo cutre, el Vigo pecaminós, el Vigo quinqui. Vaja.

Li comento a la funcionairia que no sento parlar gallec ( el que sí que sento a totes hores és parlar el castellà amb sintaxis i fonologia gallegues ) i la mossa em diu que el gallec “només el parlen els vells”. Collonut! Ja es el que li vaig llegir a Mariano Rajoy de que ell només parlava gallec amb la seva àvia.

Fraga presumia d’haver fet una política lingüística semblant a la que CiU feia a Catalunya. No ho sé. Fins i tot alguns dels seus adversaris polítics li reconeixien un galleguisme moderat. Ignoro qué fa Feijoo avui, però pel que se sent al carrer sembla que en contes de seguir la política de CiU a Catalunya segueixen la política del PP a Les Illes o a València.

Una pena.