PERIPÈCIES GALLEGUES 5 VIGO 4

SANCHO PANZA TAMBÉ ERA GALLEC.

Tothom sap que Cervantes era descendent de gallecs. Bé, gairebé tothom, perquè hi ha en Bilbeny que diu que era català. Ara que també pot ser que ser català i tenir avantpassats gallecs no sigui incompatible. Fet i fet, a molts catalans contemporanis els hi deu passar. Però és cas és que suposo que en Bilbeny, que defensa que la versió original del Quixot és la catalana perquè Cervantes era català i es deia Sirvent, també deu defensar que era un català de tota la vida, és a dir sense cap gota de sang forània. No ho sé.

Avui, passejant pel Port de Vigo, que és una meravella de port en una encara més meravellosa Ria, trobo un senyor baixet, calb, gras i de pell olivàcia ( el prototipus del celta, vaja ) i, per a que em doni una mica de conversa, li pregunto que què val la pena de veure a Vigo, que hi estic de pas i voldria conèixer una mica la ciutat.

L’home, pel meu accent, reconeix que sóc català i dedueix que sóc de Barcelona. Em diu que Vigo és molt gran i que hi ha moltes coses per a visitar, tot i que si tinc poc temps, ell m’aconsella d’anar a les Illes Cies, pujar al Castro, donar una volta per la Ciutat Vella i fotrem una bona mariscada. Ja veig que per aquesta gent això de les mariscades és obsessiu. Deu ser si fa no fa com el nostre pa amb tomàquet i pernil, però amb més classe.

Em diu que ell va cap a la Ciutat Vella i que, si vull, hi podem anar junts. Vull. M’explica que la crisi està colpejant molt durament Vigo, que ells no tenen tants recursos com els catalans i que hi ha gent que ho està passant molt malament. Penso en dir-li que hi ha una cinquena part dels catalans que són pobres però no li dic res per tal de no espatllar-li el tòpic. A més, jo he vingut aquí a aprendre coses sobre Galícia, no a ensenyar misèries catalanes.

L’home em continua dient que la culpa la tenen els polítics que són tots uns corruptes i que si visquèssim en una altra època l’exèrcit ja hauria sortit al carrer. Entenc que vol dir que si l’exèrcit sortís al carrer no hi hauria corrupció i faria la política adeqüada per a que tothom fos feliç. Com que jo estic a les antípodes d’aquest pensament – els militars em produeixen urticaria i opino que com menys democràcia hi ha a un país més corrupció hi ha – el deixo dir sense portar-li la contrària. Acaba el seu discurs d’una manera molt lògica: al cab i a la fi – diu –amb Franco a la gent honrada no li va anar pas gens malament.

No sé si l’home s’esperava que jo li discutís tot això però si ho volia se’n queda amb les ganes. Després de deixar-me potser es pensa que s’ha topat amb l’únic català franquista –és a dir, raonable- de l’univers. Que pensi el que vulgui. No he vingut a Galícia a predicar el catalanisme, el liberalisme i la democràcia. Seria una falta de respecte als gallecs. Vinc a escoltar-los jo a ells.

L’home continua: que si fotèssin el Bárcenas, el Rajoy, el Millet, el Mas, el Rubalcaba i no sé qui més a la presó, Espanya funcionaria com un relotge, perquè a Espanya la gent és bona, honrada i treballadora i els que fallen són els polítics. Com es produeix la desgràcia que en un país on tothom és bo, honrat i treballador els polítics esdevinguin satànics no m’ho explica.

Tampoc jo li faig veure – consdero que seria de mala educació – que la nació –ell en diria comunitat autònoma o regió, però per a mi Galícia és una nació – que aporta més personal a la política estatal és Galícia. Pablo Iglesias, José Calvo Sotelo, Francisco Franco Bahamonde (els dictadors també són polítics), Casares Quiroga, Manuel Fraga Iribarne, Mariano Rajoy etc...gairebé tots ells de dreta.

O sigui que sembla que els gallecs ho han tingut fàcil per a tallar el bacallà a Madrid. Una altra cosa és si d’aquesta habilitat incontestable Galícia i els gallecs que s’hi han quedat – és a dir, els que no han hagut d’emigrar – n’han tret algun rendiment. És a dir, si els polítics gallecs han fet servir la seva influència per a millorar les condicions de vida dels gallecs.

La majoria dels gallecs creu que no i jo també ho crec. D’això se’n deriva una conseqüència curiosa: els gallecs voten els partits conservadors espanyols no perquè esperin rebre cap tracte de favor d’ells, sinó perquè el líder és gallec. Més que esperar res a canvi, és una cosa semblant a voler que guanyi el teu equip de futbol, que, a banda d’una satisfacció infantil i inútil, no t’aporta res.