PERIPÈCIES GALLEGUES 4 - VIGO 3

PASSEJADA SENSE BRUIXOLA.

La primera passejada que vaig als pobles, viles i ciutats que visito m’agrada fer-lo a la babalà, sense buscar res concret, deixant que sigui el poble, vila o ciutat que se’m mostri tal com és, no només l’aparador sinó, si s’escau, llurs vergonyes. Com que els passejos solen ser molt aleatoris normalment el que trobo és bàsicament mediocritat, es a dir, indrets que estan aquí però que també podrien estar allà. Fet i fet aquesta mediocritat uniformadora és la que conforma el 80% o el 90% de les ciutats. I, com més grans, més mediocres. En aquest sentit el que a mi m’interessa trobar en els següents dies és aquell 10 ó 20% que fa l’indret únic i el treu de la mediocritat.

La primera passejada que faig per Vigo: surto de la rua Lepanto i baixo per la rua d’Alfonso XIII fins arribar a un carrer ample que ara no recordo com es diu. A banda i banda d’Alfons XIII hi ha carrerons i s’endevinen molt locals per a joves perquè hi ha quitxalla – quitxalla que passa dels 15 i en alguns casos dels 20 – dreta al carrer, esperant per entrar. Sembla que siguin pubs i que estiguin bé de preu. Em crida l’atenció que la quitxalla va amb camisa i jersei o brusa i jersei. Jo tinc calor, però segur que ells pensen que a Vigo fa fred i més val abrigar-se.

També em crida l’atenció la discreció i elegància amb que van vestides les noies. Les noies sempre són reclams sexuals – suposo que com els nois – però aquí entenen que no cal evidenciar-ho massa. A Barcelona les gallegues tenen fama de ser escalfabraguetes i jo, a fires de poble catalanes, m’he trobat amb mosses –catalanes- de quinze anys que semblaven dones de la vida. En canvi aquí – i només és una primera impresió, és clar – les mosses van vestides com menestrals, no diré que piadoses, però leri-leri. Els nois em sembla que a tot arreu anem vestits igual.

Les parets són d’un gris fosc quasi negre, desagradable a la vista. I hi ha, és clar, els grafitis que se suposa que fan modernes les ciutats i que costen un ull de la cara de netejar. L’un diu Galiza ceibe, l’altra Carmen puta, l’altre Mariano mamón ( suposo que es deu referir al Rajoy, però potser és el xicot de la Carme, no us ho podria dir ).

Torno a l’hotel des de A Porta do Sol ( que suposo que li copia el nom a la de Madrid perquè aquí també li diuen el KM O ), agafo la rua Colón, després la rua Urzaiz i ja hi sóc. Aquí els carrers som amples i elegants. Plens de botigues tipus

El Corte Inglés, Zara etc... També en veig unes quantes de tancades: amb la crisi és nomal que si no surten els números els botiguers abaixin persianes.
Estic content d’haver sabut tornar a l’hotel sense perdre’m, sense mirar el planell i sense tenir el recercador planetari que es la bruixola contemporànea.