PERIPÈCIES GALLEGUES - 2 - VIGO 1

EL PRIMER TAXISTA DE VIGO.

La primera cosa amb que em trobo a Vigo és un taxista sudamericà que no entén que jo hagi triat aquesta ciutat per a venir-hi a passar una part de les meves vacances. Coi, sí que comencem bé. L’home és dominicà i em parla de totes les gràcies del seu país i de totes les desgràcies de Galícia en general i de Vigo en particular. No ho sé, però si es queda a Vigo deu ser perquè hi està millor que a casa seva. Segur que hi deu viure millor perquè si no tornaria.

Els dos principals incovenients que veu el senyor taxista en Vigo són el clima i el caràcter de la gent. Pel que fa al clima em diu que plou gairebé sempre i que hi fot un fred que pela. Pel que fa al caràcter de la gent em diu que els viguesos són uns hipòcrites, que per davant et fan bona cara però que a la que et descuides es claven el ganivet a l’esquena, o sigui que vagi amb compte.

L’home em diu que Barcelona sí que és una ciutat com Déu mana, oberta, liberal, vital i amb un clima com Déu mana. Mira a no sé quin aparell i em diu que som a 1.150 quilòmetres de Barcelona i a 600 de Madrid. Li explico que precisament van posar Madrid de capital per a que estigués a 600 quilòmetres de totes les ciutats importants de la perifèria. Després comença una raspallada als catalans i un atac als madrilenys que em molesta. No li dono propina.

Hi ha immigrans que s’integren al país que els acull i n’esdevenen part no només per l’adquisició dels drets civils, sinó perquè arriben a respectar-lo, primer, i estimar-lo, despres. N’hi ha d’altres, en canvi, que sempre conserven un ressentiment contra el país que els ha acollit i no li perdonen que sigui més ric i més potent que el seu. I no és només que mai no s’hi integren, sinó que lluiten maldestrament per tal de no integrar-se trobant totes les pegues a un lloc que, en definitiva, li ha donat l’oportunitat de viure millor.

És curiós, a Barcelona està ple de taxistes gallecs i veig que aquí hi ha taxistes del que anomenem tercer món. No sembla que això tingui massa sentit, però va així.
T