PERIPÈCIES GALLEGUES 19 - VIGO 18

El Gandariña – que d’altres anomenen Lagares – és un riu local. Vull dir que neix entre Vigo i Redondela i desemboca a Vigo. És, per entendre’ns, com si nasqués al Tibidabo i desemboquès a la Barceloneta. Per la seva extensió no és un riu gaire ambiciós, vaja. Per l’aigua que porta, en canvi, te llocs on es fa mirar. La seva desembocadura a la Ría no és espectacular però té una certa gràcia.

Després de visitar mitja dotzena de parròquies urbanes – les parròquies gallegues, que equivalen als nostres barris, són anteriors a l’església catòlica, apostòlica i romana – no és estrany que vulgui desembocar a la platja de Samil, que és la platja per excel.lència de Vigo. Allà on els vigotans s’han muntat la zona més tropical de Galícia.

És natural que el Gandariña vulgui veure les senyores en top less abans de prenyar la mar amb les seves aigües de tant curta volada. No li és igual desembocar a un lloc on no hi hagi res per veure. Ja que que el seu pas pel món és breu, al menys vol aprofitar-lo. I la manera més sensata d’aprofitar el nostre pas pel món és gaudir de la bellesa. Justament aquest gaudiment és el que té com a conseqüència la reproducció de les espècies i no hem d’oblidar que un riu es reprodueix contínuament.

Pel meu gust a la platja de Samil hi ha massa gent i masses romanços. El dia que jo hi vaig anar no hi cabia ni mitja tovallola i les sines femenines havien de fer la vertical perquè l’horitzontal la tenien tota ocupada. I ràdios amb les pitjors cançons imaginables. I xiringuitos amb pretensions. I canalla sorollosa. I, sí, també de tant en tant, una deesa desorientada que no em buscava a mi.