PERIPÈCIES GALLEGUES 14 VIGO 13

Visitar la costa gallega i no fotre’s una mariscada és tant pecaminòs com visitar Galícia i no anar a veure la catedral de Santiago. Doncs bé jo estic disposadíssim a no anar a veure la catedral de Santiago – plena de frares reaccionaris i de peregrins incultes – però no així a no fotre’m una mariscada. S’ha de respectar la natura. I a mi, ho sento, tant Santiago i tant Camí de Santiago – tant sant Jaume de Compostela i tant Camí de Sant Jaume – em carreguen, per molt catòlic que m’estigui tornant. En canvi el marisc no em carrega mai, ves. I és que les obres divines – el marisc – sempre superen les obres humanes per molta catedral i litúrgia que hi hagi.

Vaig mirant restaurants i restaurants. Com que els preus són si fa no fa els mateixos, suposo que la qualitat del marisc també deu ser si fa no fa la mateixa i, pel que fa a la destressa del cuiner – que simplement consisteix en no destrossar allò que la mar li dóna en condicions óptimes – no en puc saber res fins que segui a taula.

El problema és que a tots els restaurants ofereixen mariscades per a dues persones i jo sóc sol. Després de voltar una mica més, finalment decideixo ser dos. Al cab i a la fi si bé és cert que per la meva alçària no donaria, pel meu pes podria ser dos perfectament. O sigui que quan el cambrer em diu que ho sent, que només fan mariscades per dos, jo li dic, escolti, però que no ho veu que jo sóc dos? I la cosa queda així. Mai no he tingut problemes per a menjar per dos, jo. No fotem...

La mariscada està bé de preu però la seva qualitat em decepciona una mica. La que t’ofereixen a Casa Leopoldo o al Botafumeiro de Barcelona són infinitament millors, és clar que també infinitament més cares. De la que m’he fotut avui les cloïses i les navalles realment eren excepcionals. El pop – una altre de les obsessions galegues- fortíssim per un excès de pebre, incomestible pel meu gust moderat. I la resta, senzillament, entre notable i mediocre. El problema està en que, a Barcelona estant, vaig a restaurants de primera divisió per menjar marisc, mentre que aquí he pensat que qualsevol restaurant servia. I, és clar, duros a quatre pessetes no els donen enlloc.