Perfecció

El que em pensava que seria un relat d'alabança a una suposta perfecció femenina acaba sent una màquina? Quina sorpresa, has jugat amb els prejudicis que podriem haver fet havent llegit les primeres prauales.

M'ha agradat, i sorprès!

Una besada
Marta

Amb poques paraules i uns bons adjectius, sempre a punt el factor sorpresa, has escrit una bona declaració d'amor.

Felicitats, Edgar!!!!!!

Materile

de la robòtica, en un futur ja duran bateries solars i només de rebre llum es recarregaran, però està clar, encara no era el moment el del teu relat. Sentiments ben portats, i una història que obre finestres a històries més llargues.
Un relat ben pensat, un pas més enllà de la teva literatura fantàstica.

Sort Edgar!

Ferran

No sé pas que dir-te. La ciència-ficció és un tema que mai no m’ha atret gaire... però què vols que et digui, aquest de ciència-ficció/sentimental-real m’ha fet força gràcia.
Molt bo, Edgar, molt bo!
—Joan—

Caram, quina sorpresa! Una robota perfecta! Relat breu que fa patir llargament pensant-hi. Ara, un amor és un amor, sigui de carn i ossos o de metall i fils verds. Una abraçada Edgar i felicitats per la originalitat.

Aleix

En clau ficció-científica, t'ha sortit aquest relat amorós.
Busca-la bé, Edgar, i veuràs com trobes la teva dona perfecta sense endolls ni bateries.

I arribarem a tenir tots aquets sentiments per un objecte que s’ha d’endollar perquè funcioni? Com sempre els teus relats incideixen en la ciència ficció, gènere que m’apassiona i del que t’estàs convertint en tot un geni.
Una forta abraçada i molta sort