Perdut en el bloqueig

Se m'escapa la corda de la vida,
ferides les mans d'intentar atrapar-la.
Vine i digues-me perquè els dies
passen més lent que les setmanes.
Encara et somnio, musa vestida,
però ja no sé de què tinc ganes.
Com duent una màscara postissa,
m'arrenco la pell de la cara.

Sense motiu avui davallo
a l'infern d'aquest bloqueig.
Encara no venço, tot just batallo
les tremolors de quan et veig.
Aparta'm amb una carícia lleu,
jo no conec el ressentiment,
i és que vull que aquest patiment
sigui meu i només meu.