Perduda dins mi.

Un relat de: papallona

Buida.
Sense res a dir.
Ofegada.
Amb un nus a la gola.
Pensativa.
Contant el temps que no passa.
Perduda.
Perduda dins mi.
Sola.
Sola dins aquest bar ple de gent...
Sola amb el meu record...
Tan sola en aquest dia tan tapat i fred...
Tant sola escoltant les converses dels altres...
Mai tan sola.
Mai tan perduda.
Mai tan pensativa.
Mai tan ofegada.
Buida com mai.

Comentaris

  • Moments...[Ofensiu]
    montxita | 19-05-2007

    moments com aquests, foscos i amb pocs somriures, on a dins hi notes una buidor, on el color negre és el predominant, els altres, no els pots trobar...

    Però després d'una posta de sol, d'una nit fosca, sempre torna a sortir el sol!!

    Felicitats!

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 18-11-2005 | Valoració: 10

    gràcies per tes paraules, no defalleixis, tot tunel s'acaba i després de la nit sempre torna a sortir el sol.
    hi ha també una força especial en tu, no la diexis perdre.

  • preguntes i més preguntes...[Ofensiu]
    - yang - | 17-11-2005

    Tots ens sentim sols en un moment o altre, però on ens amaguem realment?, quin és aquest refugi?, nosaltres mateixos?, perquè tanquem la porta quan algú prova d'entrar-hi?, perquè alguns saben on trobar-nos?, què veiem quan som allà dins?...

    És la primera vegada que et llegeixo i m'ha agradat molt el poema, felicitats. En poques paraules ets capaç d'expressar aquesta sensació.

    Enhorabona papallona.

  • Aveure si..[Ofensiu]
    Dreams | 16-11-2005 | Valoració: 10

    Es la primera vegada que et llegeixo i estan molt bé els teus relats! ^^

    I aveure si et trobes.. jo encara segueixo buscant-me..

  • tots estem perduts moltes vegades...[Ofensiu]
    ROSASP | 16-11-2005

    És una sensació angoixant i molt trista sentir-se perdut dins d'un mateix. Llavors res que vingui de fora sembla tenir llum ni resposta a res, com més gent ha ha a la vora més s'accentua aquest enorme buit que ens va engolint.
    Els camins estan a dins; ens perdem, ens retrobem, ens reinventem, ens descobrim...

    Una abraçada molt gran Aina!
    Ànims!

  • una papallona perduda...[Ofensiu]
    AntavianA | 16-11-2005 | Valoració: 9

    Hola papallona...
    és la primera vegada que et llegeixo i t'he de dir que m'has sorprés gratament. M'ha agradat molt el teu poema i sobretot el títol "Perduda dins mi". De vegades ens perdem dins de nosaltres mateixos...però algún dia ens coneixerem prou per trobar la sortida i no perdren-s'hi més (o això espero! :-)

    Felicitats per aquest poema papallona...i si estás perduda dins teu...aprofita per buscar coses que potser mai hauries trobat...

    A més a més, pensa que almenys t'ha servit per escriure aquest poema tant preciós.

    Una abraçada

    AntvianA

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de papallona

papallona

16 Relats

80 Comentaris

25827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Hola, el meu nom és Aina i vaig néixer dia 20 de setembre de 1987. Visc a la planura de la magnífica illa de Mallorca, a un poble de la zona nord.
La gent que no em coneix me sol dir que soc molt tímida, i la gent que em coneix creu que soc molt extrovertida, no tenc terme mig. Potser aquesta és la principal de les meves carectarístiques, no sé... tampoc ho aniré a cercar...
M'agada molt escoltar música (sobretot si és d'Antònia Font), ensumar l'olor de la terra després de ploure, caminar per la sorra, nedar a la mar quan fa una calor sofocant, tenir converses sobre cap tema en concret, pendre el sol a la tarda, que em xiuxiuegin a l'orella, pintar i escriure. Hi ha molta gent que es sorprén que jo escrigui, no ho sap pràcticament ningú, però és que consider que els meus relats no són prou bons i per això m'avergonyeix una mica mostrar-los als amics.
M'he decidit de subscriure'm aqui perquè una amiga m'ha animat, i m'ha aconsellat que no deixi mai d'escriure. M'agrada escriure, però no m'agrada el que escric, per això agrairé els comentaris que em pogueu fer, gracies!!!