Perduda dins mi.

moments com aquests, foscos i amb pocs somriures, on a dins hi notes una buidor, on el color negre és el predominant, els altres, no els pots trobar...

Però després d'una posta de sol, d'una nit fosca, sempre torna a sortir el sol!!

Felicitats!

gràcies per tes paraules, no defalleixis, tot tunel s'acaba i després de la nit sempre torna a sortir el sol.
hi ha també una força especial en tu, no la diexis perdre.

Tots ens sentim sols en un moment o altre, però on ens amaguem realment?, quin és aquest refugi?, nosaltres mateixos?, perquè tanquem la porta quan algú prova d'entrar-hi?, perquè alguns saben on trobar-nos?, què veiem quan som allà dins?...

És la primera vegada que et llegeixo i m'ha agradat molt el poema, felicitats. En poques paraules ets capaç d'expressar aquesta sensació.

Enhorabona papallona.

Es la primera vegada que et llegeixo i estan molt bé els teus relats! ^^

I aveure si et trobes.. jo encara segueixo buscant-me..

És una sensació angoixant i molt trista sentir-se perdut dins d'un mateix. Llavors res que vingui de fora sembla tenir llum ni resposta a res, com més gent ha ha a la vora més s'accentua aquest enorme buit que ens va engolint.
Els camins estan a dins; ens perdem, ens retrobem, ens reinventem, ens descobrim...

Una abraçada molt gran Aina!
Ànims!

Hola papallona...
és la primera vegada que et llegeixo i t'he de dir que m'has sorprés gratament. M'ha agradat molt el teu poema i sobretot el títol "Perduda dins mi". De vegades ens perdem dins de nosaltres mateixos...però algún dia ens coneixerem prou per trobar la sortida i no perdren-s'hi més (o això espero! :-)

Felicitats per aquest poema papallona...i si estás perduda dins teu...aprofita per buscar coses que potser mai hauries trobat...

A més a més, pensa que almenys t'ha servit per escriure aquest poema tant preciós.

Una abraçada

AntvianA