Dins un pou

Un relat de: papallona

Suspès entre frases inacabades,
besades perdudes i mirades encongides
he intentat dir-t'ho sense fer-te mal,
però no és fàcil...
No és fàcil veure que tu,
tot i ser qui esper, no ets qui cerc,
i intentant estimar-te
m'he ficat dins un pou.
Dins un pou fosc
on mai m'hi hauria d'haver tirat,
però pensant que el temps ho arreglaria
hi vaig entrar de cap.
Sé que t'he fet mal,
i et deman perdó.
Esper que ho entenguis...
Sé que pretens fer-me feliç,
i que les teves paraules són sinceres,
però no és a tu a qui necessit.
Tan sols vull poder escollir.

Comentaris

  • Arnau | 22-11-2006

    hi ha coses que fan mal, però no ens volem ofegar, no? endavant.
    petons

  • de pedra[Ofensiu]
    - yang - | 17-11-2005

    senzill i directe... com si fossis esclau de la persona que tens al costat... increïble.
    Llàstima que en aquests casos el dolor sigui inevitable.

    "tot i ser qui esper, no ets qui cerc" molt encertat, m'has deixat de pedra.

    no sé què és allò que t'empeny a escriure, però espero que mai et falti, i que continuïs fent art

    felicitats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de papallona

papallona

16 Relats

80 Comentaris

25827 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Hola, el meu nom és Aina i vaig néixer dia 20 de setembre de 1987. Visc a la planura de la magnífica illa de Mallorca, a un poble de la zona nord.
La gent que no em coneix me sol dir que soc molt tímida, i la gent que em coneix creu que soc molt extrovertida, no tenc terme mig. Potser aquesta és la principal de les meves carectarístiques, no sé... tampoc ho aniré a cercar...
M'agada molt escoltar música (sobretot si és d'Antònia Font), ensumar l'olor de la terra després de ploure, caminar per la sorra, nedar a la mar quan fa una calor sofocant, tenir converses sobre cap tema en concret, pendre el sol a la tarda, que em xiuxiuegin a l'orella, pintar i escriure. Hi ha molta gent que es sorprén que jo escrigui, no ho sap pràcticament ningú, però és que consider que els meus relats no són prou bons i per això m'avergonyeix una mica mostrar-los als amics.
M'he decidit de subscriure'm aqui perquè una amiga m'ha animat, i m'ha aconsellat que no deixi mai d'escriure. M'agrada escriure, però no m'agrada el que escric, per això agrairé els comentaris que em pogueu fer, gracies!!!