En silenci

Un relat de: papallona

El silenci entra a la meva habitació, sempre freda i fosca. Em quedo pensativa, ajaguda al llit, amb els ull tancats. De cop, una veu em crida amb un mot afectuós. Aquesta veu se m'apropa cada vegada més i em xiuxiueja a l'orella senzilles paraules que em fan riure. Es fon aquesta veu per convertir-se en dolç i humit tacte. Em besa l'orella, ell sap que m'encanta. Vaig sentint una escalfor que em rodeja el cos suaument. De cada vegada es fa més present, està aquí davant, m'està abraçant. Puc sentir la seva olor, tan mala de definir... No és una olor a xampú o a colònia, és la seva pròpia olor, l'oloreta que desprèn la seva pell. El meu olfacte em transporta al record d'aquells moments junts, sols, ell i jo i... De sobte sent lleugerament el seu alè sobre el meu cos. M'escalfa i m'humiteja el meu rostre. Em besa suaument. Noto el gust dels seus llavis sempre molls. M'encanten els seus llavis. La meva pell s'estremeix i ell s'atura de besar-me per fer-me una de les seves preguntes impertinents (Què et passa? Què tens?). Se'm marca un somriure als llavis mentre obro els ulls per perdrem en la seva profunda mirada. De sobte ja no hi és. Torn a tancar els ulls per si torna. El crido. No torna. No hauria d'haver obert els ulls.

Comentaris

  • dolç calfred[Ofensiu]
    burbuja | 10-06-2005

    M'ha agradat molt. Trobo que defineix perfectament la sensació de despertar somniant. Qui no ha volgut retornar a un somni bonic al despertar?
    Les sensacions cada cop es tornen més intenses al anar llengint el relat fins a arribar al punt culminant on arriba el despertar...
    la sensació del dolç clafred desapareix deixant la seva petjada sobre la pell.
    Et felicito.

  • parlant clarament...[Ofensiu]
    Baiasca | 09-06-2005

    descrius tal com és la p...da de despertar després d'un somni tan bonic!!!

    qui mai ha despertat i ha volgut tornar a recuperar el somni?

    hauriem de poder posar el pause en els somnis!

    Molt guapo

    et seguiré llegint!

    Yas

  • 2 vegades,[Ofensiu]
    Lila i rRacional | 09-06-2005 | Valoració: 8


    2 vegades m l'he llegit.

    Aquest relat + una cançó un poc nostàlgica i és una bomba explosiva!!

    I tot en silenci, i amb els ulls tancats. Tota sa raó: a vegades millor no obrir els ulls.

    Preciós!

    M'ha encantat, besades

  • papallona.[Ofensiu]
    DOZOMITETSO | 09-06-2005 | Valoració: 10

    Un relat d'un sentiment que brolla dins teu.
    Curt i MOlt ben escrit

  • amb els ulls tancats[Ofensiu]
    qwark | 09-06-2005

    Em sembla un relat senzill i al mateix temps fresc i proper. La sensacio dels somnis queda brillantment plasmada. Perqùè somniar, escriure, l'art i la poesia són absolutament necessaris, encara que no sapiguem exactament per a què.

  • Records a flor de pell...[Ofensiu]
    ROSASP | 07-06-2005

    olors penetrants que et porten tantes imatges, sospirs de tebiesa i consol. Quina llàstima obrir els ulls, per sentir el dur i dolorós pes de l'absència.
    En silenci, neixen molts pensaments, moltes paraules, en aquest cas s'impregnen d'enyor i es perden entre la realitat i el somni.

    M'agrada la força amb que descrius els records i el toc de melangia que fica el punt final al relat.

    Una abraçada!



  • Guspira | 07-06-2005

    Bonic relat! Quan el somni es converteix en realitat i la realitat en somni... qua no sabem si el que volem és la realitat o somiar... tancar els ulls i deixar-nos endur pels records i les imatges passades... recordar moments com si els estiguessim visquent en aquest precís instant.... els somnis... tancar els ulls... un refugi que tots tenim... i que ens dona tantes il·lusions i tanta enyorança...
    Segueix escrivint!! M'ha agradat molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de papallona

papallona

16 Relats

80 Comentaris

25843 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Hola, el meu nom és Aina i vaig néixer dia 20 de setembre de 1987. Visc a la planura de la magnífica illa de Mallorca, a un poble de la zona nord.
La gent que no em coneix me sol dir que soc molt tímida, i la gent que em coneix creu que soc molt extrovertida, no tenc terme mig. Potser aquesta és la principal de les meves carectarístiques, no sé... tampoc ho aniré a cercar...
M'agada molt escoltar música (sobretot si és d'Antònia Font), ensumar l'olor de la terra després de ploure, caminar per la sorra, nedar a la mar quan fa una calor sofocant, tenir converses sobre cap tema en concret, pendre el sol a la tarda, que em xiuxiuegin a l'orella, pintar i escriure. Hi ha molta gent que es sorprén que jo escrigui, no ho sap pràcticament ningú, però és que consider que els meus relats no són prou bons i per això m'avergonyeix una mica mostrar-los als amics.
M'he decidit de subscriure'm aqui perquè una amiga m'ha animat, i m'ha aconsellat que no deixi mai d'escriure. M'agrada escriure, però no m'agrada el que escric, per això agrairé els comentaris que em pogueu fer, gracies!!!