Per viure de records (Bogeria)

Tu te'n vas anar, oblidant que amb tu, se'n anava la meva il·lusió. I des d'aquell instant, el meu cap ha començat a donar voltes dins un cercle tancat fins arribar a perdre la raó. Quan passo pels carrers, la gent canvia de vorera, com si em tinguessin por. Diuen que he perdut el cap. I no s'equivoquen. Endreço les ulleres a la nevera i la roba bruta al congelador.

Què hi puc fer? Si els meus llibres tenen pàgines arrencades perquè les he penjat al sostre. Si els poemes d'amor estan pintats a les parets de casa. Si m'he vestit com quan tenia quinze anys. Si la meva vida està de cap per avall. Si t'espero cada dia a les sis en punt al mig de la Plaça. Si, ja sé que no vindràs. Però dia rere dia t'hi espero. Perquè no perdo l'esperança. I perquè et vaig estimar saps? I d'aquell amor en van néixer moltes coses, una d'elles la meva bogeria.

I tot, perquè encara intento viure de records i en un món sense control, esperant que el teu nom mai deixi de viure. Sé el poc sentit d'aquesta vida, però ara ja és massa tard per posar fi a aquesta bogeria.

Abans de marxar, quan encara no era massa tard, em podies haver avisat de que no es pot viure de records. Si ho haguessis fet, potser ara no tindria aquesta vida delirant.

Et sap greu ara? Doncs perquè no tornes? Potser és l'únic que pot trencar aquest descontrol.

T'espero demà, a les sis, a la Plaça.