Per tu

Diuen que les persones van madurant el llarg de la vida, i és completament veritat. En aquesta maduració, hi ha persones que es queden estancades en un terme intermig de no saber que fer, ni per on tirar, no saben si tornar al passat o traballar-se un futur. En canvi, hi ha persones com tu, que es queden estancades en un present que no li pertoca, i que fan? En fiquen en les altres vides, en la meva vida.

I es que no fa falta que m'expliquis els detalls de la teva vida passada, basta només veure't; una persona amargada, de la que es diu que tens amics, però a la que aquests ''amics'' que dius que tens et deixen de banda, i ja no et riuen les teves gràcies.
I és que ets un forever alone com ara es diu, i ho saps.

M'has de criticar? Fes-ho. Dius que som rara? Més ho ets tu que ni et mires a la cara. Que no t'anadones que només és llàstima el que em provoques? Dius que som fea? Jo no t'ho diré a tu mai, faré com si ja ho sapiquessis.

Ara tot això no m'afecta molt, però et guanyes punts, i totes aquestes punyalades es van fent grosses, i quan arribin fins a la UVI serà quan totes les ferides es curaràn i sabras de veritat qui és na Marta, si, ella, la persona a la que consideraves dèbil. Que ets de curt amor meu, i ja saps; que et follin nano de merda(sempre desde el respecte que et tenc petit)