PER SANT JORDI, ESQUIFIT POMELL DE...

Estic una mica desconcertat pel teu relat. De tota manera, la forma dialectal que utilitzes m'encanta.
Agrait pel teu comentari. Confesso que he vingut intrigat per allò de "molta rebolica" no estava segur si era un insult o què.
Salut

Tan romàntica com realista, però no hi trobo gaire el senit de l'humor. Penso que són coses serioses, i caldria repassar cada fragment mil.limètricament.

M' agrada molt la capacitat que tens per trobar adjectius i enllaçar les frases.
estic contenta de que m' hagis llegit i aconsellat. Espero anar controlant aquest atac que m' ha agafat per escriure despres des de tant temps que aquests personatges només existien en la meva imaginació.
Gràcies.
Baiba Liepa

És un escric primaverenc, fresc, propi d'una diada típica... amb un plantejament jovial, alegre i sempre "amb un xic de sal" i sarcàstic. Ja m'entens... M'agrada aquest "to" irònic que hi traspua.

Per altra banda, fa temps que vaig llegir un llibre interessant de Ludovic Massé: "Els trabucaires". No sé, doncs, i per aquelles coses de la vida que ens passen, venen i van... m'ha fet pensar-hi de nou al llegir: "Per Sant Jordi, esquifit pomell de.." Un paràgraf, del llibre, diu: "Molt estimat Cristòfor Bernadac, seria encantat si aquestes quatre ratlles us trobéssiu bo de salut, com jo, gràcies a Déu. Em convindria molt d'acollir-vos ací el més aviat possible per l'assumpte que ja sabeu, car Jaume de les Preses ha arribat amb l'Enriqueta Lacosta, Félix de Santa Bàrba també..."


PS. Ah, dir-te que Déu me'n guard; no crec pas que m'ofego en cap vol antic de Montparnasse...

Salutacions!

Quina sorpresa! No he llegit el relat fins ara, ahir vaig anar d'excursió a Barcelona per estar a la paradeta de RC. Ens ho vam passar d'allò més bé i vam arrassar; erem els més alegres i cridaners...
Vinga fotos i signar llibres, ostres; fins i tot m'hi podria acostumar!!!

Arribo al teu relat amb un somriure d'orella a orella només veure el títol. I vaja, me l'ofereixes fraccionat o enter per fer-ne ús! No m'havien regalat mai un títol ni per Sant Jordi ni cap altre dia. I mira per on me'l guardo sencer prop del cor i ple de somriures trapelles.

Si que et retires a prendre la fresca aviat aquest any; home, que tot just ha començat la primavera.
No t'oblides d'anar treient el cap i escriu molt, tot contemplant aquells inspiradors "paisatges" que descriu el Xavier Valeri. Ja ens en faràs cinc cèntims...

Espero poder-te conèixer en persona algun dia...

Molts petons!

I moltes gràcies per la menció.

Practica aquesta actitud sense apriorismes ni prejudicis del teu protagonista extraterrestre que tan bons resultats et dona, tot expressat amb el llenguatge descriptiu a joc.

(Els que heu estat a la mili i a Àfrica per a mi guanyeu encara més prestigi!)

Estava pendent de la publicació d'aquest relat, ho vaig anar seguint pel fòrum i abans de res dir-te que espero aprendre molt més de tu.
Entens la vida com un joc meravellós on participar i on ets fas sentir i abraçar.
M'han encantat els pètals de rosa que ens has regalat, i particularment dir-te que la quarta rosa fa una olor senzillament fantàstica i que m'ha emocionat, duent-la ja per sempre al meu cor.
Em tens totalment clitxada, jeje...

Visca la ironia, l'humor i el terra que trepitgem,

Una flor jo avui et regalo,
no és vermella ni fa olor,
però té allò que més aprecio
una abraçada i un sincer petó.

angie