Per les meves netes, Arlet i Janina. La rateta del bosc

Un relat de: Maria Pilar Palau Bertran

Una vegada hi havia una rateta petita i eixerida, que vivia al bosc sota el cau d'una alzina. Vet aquí, després d'uns dies de forta tempesta, i temporals de pluges, neus, per fi va arribar un bon dia que brillava el sol. I decidí, sortir a donar una volteta. Caminava tranquil.lament aprofitant aquella bona hora, quan d'un tros lluny va veure que pujava una rata grossa i lloenta amb una cua d'allò més llarga. La rateta del bosc es va aturar per tal de veure-la millor, i la rata grossa caminava poc a poc i al arribar prop d'ella i li va dir:
-Déu vos guard, rateta.
-Què fas per aquí?
-Res, he sortit a prendre una mica el sol.
-Igual he fet jo, per estirar una mica les cames, he vingut poc a poquet, camí amunt; estic massa grassa...
-Si que teniu raó!
-I tu, on vius?
-Veus aquella casa de pagès blanca?
-Allà abaix?
-Allà mateix!
-És molt gran!
-Grandiosa!
-Allà si que haveu d'estar bé!
-Massa! No ens manca res... Per això estic tan grassa, que casi no puc córrer. Per això surto a estira una mica les cames. Si si, tenim un rebost tot ple, que no hi manca res; pa, pernil, botifarres, mel, formatge, panses, figues, nous... en fi ni me'n recordo... i la rateta Mariona, treia la llengua com si realment ho paladejés, com si la boca se li fes aigua, i no va aguantar-se de dir-li:
- Renoi com m'agradaria veure-ho...
-Vols venir?... Doncs bé mira, quan tots estiguin dormint et vindré a buscar a la vila, allà a la creu de Terme.
-Quedem així.
-Adéu doncs, rateta
-Adéu senyora rata.
I cadascuna pel seu costat s'encaminaren poc a poc a prendre aquell solet que encantava.
La rateta de bosc, la Mariona, només feia que pensar; i esperava que es fes fosc, se li feia la tarda molt llarga, més que la dels altres dies, però arribà per fi la nit tan desitjada, i quan el campanar va tocar per primera vegada, ja estava a la pedra de Terme esperant a la rata. Quan va haver arribat la rata grossa, es van encaminar totes dues cap al mas, no deixant d'advertir-li la rata que anés molt a poc a poc, que no fes soroll perque hi havien molts gats. I tras tras paret amunt, cap a la taulada de la pallissa, entraren per una finestra, i apa ja son dins escala avall. Tothom dormia en aquella casa... la Mariona quedà encantada de tant bé de Déu, no se'n sabia avenir... quedà bocabadada i no sabia per on començar, pernil, formatge, quin pa més bo! I quina cansalada! No havia menjat mai coses tan bones: mel, panses, nous... el cert és que la rateta anava omplint la panxeta.
-No m'extranya que estigueu tan lloenta; també ho estaria jo, de tant menjar...
I xerrant i menjant varen passar una bona estona. I vet aqui que la rata grossa s'adonà que començava a clarejar, i li va dir a la Mariona: es sent soroll a dalt, es qüestió de tocar el dos, els pagesos es deuen haver llevat...
I sortint del rebost, li torna a dir:
-Ves en comte amb els gats, aquesta hora estan tots de guàrdia.
-Passa passa davant, tu que saps bé el camí, que jo t'aniré seguint.
I tras tras escala amunt, i en sortir per la finestra, ñamm! Els gats es van llençar sobre la rata grossa! I la Mariona reculà espantada escales avall, i surt al pati, s'enfila paret amunt, i zas! Salta la tàpia i cames ajudeu-me, però amb la panxa que duia quasi no podia córrer i se'n tornà cap al bosc, s'endinsà entre mig fins el seu cau i abans d'entrar encara se'n recordava d'aquella gran masia blanca y pnsà:
-Mai més! No em fumareu pas, encara les cames em tremolen... aquí al bosc, pobreta però alegreta... sóc feliç amb els meus pinyonets, i és cert que qui tot ho vol, tot ho perd!




Comentaris

  • Jejejeje, Pobreta però alegreta ,ella amb els seus pinyonets.
    Que maco !, ja saps que no he pogut ni llegir ni escriure gaire (gens), però aquest conte m'ha encantat, segurament encara tinc ànima de nena entremaliada.
    Ets un solet Maria Pilar, unn sac de petons.
    :-) Pilar

  • És un bon relat per a infants[Ofensiu]
    vitrasius | 30-05-2006 | Valoració: 10

    Ha de continuar per aquest camí. La llargària del relat trobo que és la correcte i el tema és molt divertit.

  • Capdelin | 30-05-2006 | Valoració: 10

    qui tot ho vol, tot ho perd!
    quin conte! les teves nétes estaran contentes amb un relat així, innocent, alegre i tràgic al final i amb lliçó incorporada.
    Et vas superant a tu mateixa!
    una abraçada.
    PD. és clar que al gat l'espera un gos... i al gos un llop... i al llop, un home! cadena sagnant alimentària!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Pilar Palau Bertran

Maria Pilar Palau Bertran

225 Relats

509 Comentaris

300678 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Hola soc la Maria Pilar, he dedicat tota una vida al negoci de les antiguitats, si algú vol visitar la meva web: http://www.antiguitatsvila.com/.
Suposo que alguns de vosaltres em deveu conèixer, doncs ja fa gairebé un any que volto per aquí. M'agrada escriure temes més aviat populars i costumbristes, alguns d'ells són records de la meva vida des de la infància, també podeu trobar algun tema d'antiguitats i d'art en general que fa anys que alegren la meva vida. M'agrada dibuixar i tinc una bona colla d'auques fetes. Estic preparant un llibre que recollirà relats, auques i dibuixos, com és la primera vegada que ho faig i vaig una mica despistada, si algú hi està interessat que m'ho demani per correu i ens posarem en contacte.

El meu e-mail es: adema1820@hotmail.com