Per fi l'he mort

Observant com l'última gota de sang surtia del seu cos.
Acariciant la seva pell ja blanca i freda.
Somrient per si mateixa.
Agafant el telèfon moll de sang.
Marcant aquell número.
Observant el cadàver que jeia als seus peus.
Pensant que feia temps l'havia estimat.
Somrient altra vegada.
- Sí?
La veu de la seva millor amiga va sonar tan llunyana...
- Per fi l'he mort.
- Qui ets?
- Ja està. L'he mort.
- Marta? No pot ser... Marta?
Somrient altra vegada.
- Gràcies pel funeral...
El telèfon cau a terra.
- Marta? Marta?
Silenci...