Per fi l'he mort (Recordant el moment)

Asseguda en aquella cadira.
En un funeral d'una persona que havia començat a odiar.
Esperant el fantasma de la seva millor amiga.
Encara viu el record del dia de la seva mort.
Quantes vegades s'havia preguntat si la veu que havia sentit era la d'ella?
Quantes vegades s'havia preguntat si un fantasma es capaç de matar?
- Gràcies pel funeral...
Aquelles paraules li havien estat rebotant al cap una vegada i una altra.
Ni tan sols li havien fet un funeral a la Marta, el seu cos encara devia ser al dipòsit.
Per què, doncs, aquelles paraules tan estranyes?
Algú passant pel seu costat...
Girant-se durant uns segons.
I la va veure.
Dreta, com si no pases res.
Vestida igual que el dia de la seva mort.
Aixecant-se i dient el seu nom.
I ella mirant-la amb els seus ulls clars i buits.
- Marta?
Ella s'acosta.
- Saps el que em va passar.