Per fi l'he mort (Recordant el moment)

Un relat de: martaplanet

Asseguda en aquella cadira.
En un funeral d'una persona que havia començat a odiar.
Esperant el fantasma de la seva millor amiga.
Encara viu el record del dia de la seva mort.
Quantes vegades s'havia preguntat si la veu que havia sentit era la d'ella?
Quantes vegades s'havia preguntat si un fantasma es capaç de matar?
- Gràcies pel funeral...
Aquelles paraules li havien estat rebotant al cap una vegada i una altra.
Ni tan sols li havien fet un funeral a la Marta, el seu cos encara devia ser al dipòsit.
Per què, doncs, aquelles paraules tan estranyes?
Algú passant pel seu costat...
Girant-se durant uns segons.
I la va veure.
Dreta, com si no pases res.
Vestida igual que el dia de la seva mort.
Aixecant-se i dient el seu nom.
I ella mirant-la amb els seus ulls clars i buits.
- Marta?
Ella s'acosta.
- Saps el que em va passar.

Comentaris

  • no estaria malament[Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2007 | Valoració: 7

    que el revisessis; molt curt, passa massa per sobre, no acabes d'aprofundir en el que vols explicar

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

100853 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.