Per fi l'he mort (Ella no hi és)

Un relat de: martaplanet

Intentant obrir la porta.
Trencant el pom, emputjant.
Acabant estirada a terra.
Aixecant-se, buscant algú que no podia ser allà.
Trobant el cadàver al costat del telèfon.
- Marta? Marta?
Esperant una resposta.
Sabent que era impossible que fos allà.
La Marta havia mort feia dues setmanes.
Assassinada per l'home que ara jeia a terra mort.
Assassinada per l'home que estimava.
Sabent que la veu que havia sentit pel telèfon era la d'un fantasma.
- Gràcies pel funeral.

Comentaris

  • potser[Ofensiu]
    ANEROL | 15-10-2007 | Valoració: 7

    em repeteixo

  • Molt bé[Ofensiu]
    Libertas | 29-09-2007

    M'agrada el fil de la història però el final no l'acabo d'entendre.

    -" Gràcies pel funeral"?

    Veu fantasmagòrica?

    Bu!

    De totes maneres, és bo.


    Libertas

l´Autor

Foto de perfil de martaplanet

martaplanet

129 Relats

93 Comentaris

101085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Sempre he pensat que les biografies només són per aquelles persones que han fet alguna cosa important en la seva vida, alguna cosa que hagi tingut tant de ressó que ha arribat a milers d'altres vides. Aixì que tampoc he pensat mai com seria la meva biografia. Simplement dir que encara estic lluitant per trobar-me a mi mateixa i trobar a la meva veu que sembla que, de moment, és l'escriptura.