Per ella.(L)

No ho vull recordar, però és necessàri que ho faci. Totes aquelles coses que no em deies per que no em posés trista, tot això t'ho agraesc de tot cor, però per molt que tengués nomes vuit anyets, per molt de que no sapigués que et passava,m'adonava de que estaves malament i que només davant jo trataves de somriure, però et costava.
Tantes van ser les vegades que et vaig sentir plorar, i tantes les altres en que et vaig voler abraçar, i no vaig poder. Moltes també les vegades que em vaig quedar mab l'àvia, a casa, esperant un cridada teva o del para quan havia acabat una operació.
Totes aquelles llàgrimes de indesició, de por a perde't, perquè ho sabia, estaves malament, no sabia perquè però t'estimava, t'estim, i comn que et veia tan dèbil i trista que tots aquests sentiments, sense voler es passaven a mi, i em sentia malament per tu.
Cada somriure dels teus quan estaves estirada al llit sabia que era sincer, i ple de ganes. Per molt que estiguessis malament, sempre ho feies, i sé també que feies aquest gran esforç per a mi. Gràcies mare.
Gràcies per tot el que has fet i fas per jo. Pots comptar amb mi, ho saps, ja som gran, i ara si que et puc ajudar de veritat. I si amb l'ajuda del pare has superat aquest maleit càncer, imagina't com ho superaries amb la companya del pare i la meva juntes. Gràcies mare, gràcies per tot aquest passat, per aquest present, i esper que un llarg futur juntes.
;)