Pensaments

Un relat de: dragaroja

Estic sola, sense ningú que em vulgui ajudar. En aquest carrer,sense tenir un lloc on refugiar-me. Sense un sostre sota al que poder viure. No m'agrada haver d'anar demanant caritat d'aquesta manera. Però si no ho fes...la meva mare potser s'enfadaria molt. I jo no vull que em torni a pegar. Si algun de tots aquests homes es dignés a baixar la mirada i a mirar-me, a deixar-me alguna moneda...Però no, no ho farà ningú, tinc experiència amb el temps he après moltes coses. Sóc autodidacta. Ara acaba de passar just per davant meu una família amb un nen petit, ell m'ha mirat. I ara....aquest si que és guapo. Deu tenir quinze anys, és morè, alt i té els ulls foscos, quina mirada més penetrant...Ui m'està mirant, cada cop em sembla més encantador. El cor em va molt ràpid, em fa mal, se'm sortirà, crec que m'estic enamorant. Mai hagués pensat que enamorar-se seria tan bonic, aquestes ganes incontrolables de sentir-lo al meu costat. De que em digui " t'estimo" d'estar sempre més amb ell. Vaja, crec que vaig mol ràpid. Normalment, segons tinc entès aquestes coses necessiten temps i paciència. I la meva mare em va dir un cop que es passa molt malament quan s'està enamorat. Però deu ser perquè ella ha tingut una mala experiència amb el meu pare. Mira que deixar-nos, se'n va anar un dia sense dir res. El pitjor va ser que desprès ens vam enterar que havia vengut la casa, que havia perdut tots els diners amb aquelles accions.
Aquest noi vesteix d'una manera ben estrafolària, aquests pantalons tan amples i aquesta samarreta, quina necessitat hi ha de portar una caputxa si tampoc se la posa....I les bambes, però si li van grans i li sobren cordills per tot arreu, i al cap que hi porta, té el cabell amb trenes? O es que no se l'ha rentat? Crec que m'estic desenamorant. I ara... qui és aquesta noia que ha sortit d'aquest bar? Llavors, no m'estava mirant a mi? L'agafa per la cintura i dolçament li fa un petó a la galta i li xiuxiueja una cosa a l'orella. Quina ràbia! I quina enveja! Jo mai he tingut ningú que m'estimés. Ja em torna a venir aquesta tristor que tantes ganes tinc d'allunyar de mi. Tothom em vol matar per dins, m'agradaria anar a escola, conèixer gent i aprendre coses.
La noia em mira, què deu voler? Està buscant alguna cosa dins del seu bolso, però si és el moneder! Em donaran diners! Per fi! Avui ja m'estava desanimant...ja pensava que tornaria sense ni un cèntim. No! No són diners....és un pintallavis, sel's pinta davant d'ell, insinuant-se-li, és molt seductora, qualsevol home s'enamoraria d'ella, abans que de mi, que vesteixo amb parracs horribles. Sóc una desgraciada! Ja marxen, on deuen anar? Potser donaran un tomb per la plaça o s'aniran a casa d'algun dels dos. O potser discuteixen i tallen la seva relació i aquell noi em ve a recollir amb...un moto! No sé com sóc capaç de fer-me tantes il·lusions. Ara passa una senyora gran, va molt arreglada, no sé com pot caminar amb aquestes sabates, jo cauria. Parla sola? Quina dona més rara, deu ser una espècie de mòbil, suposo. I ara se li cau la cartera, ostres se li ha obert, l'hauria d'anar a ajudar però com que no m'ha deixat diners ara no l'ajudo. Ja s'ho farà. Si que hi portava coses a dins, sembla que no acaba mai...Què és això llefiscós que tinc als cabells? Ai, ecs uns ocell s'ha cagat! I ara com m'ho trec, no tinc tovallons ni res. Aniré a buscar tovallons en algun bar, però no tinc diners per comprar-me res, però ara que hi penso de vegades va gent al lavabo sense consumir res. No, em quedaré aquí, així faré més aspecte de deixada, es que sóc molt intel·ligent. Encara que no crec que doni gaire resultats...
Bé, per fi s'ha acabat la tarda...i encara ningú m'ha deixat cap moneda. I ara que faré?
Quan torni a casa em diran " Què has estat fent durant tot el dia? Badant?" i jo respondré "No, pensant".

Comentaris

  • molt tendre![Ofensiu]
    Baiasca | 09-04-2005 | Valoració: 9

    vivim d'ilusions, no?
    :)

  • mol maku![Ofensiu]
    Avril | 09-04-2005 | Valoració: 10

    mira ke posarli un 4 a un relat tan elavorat i tant maco. com sempre dragaroja escrius dabuten!

    arewww lal

    SY

  • estic d'acord[Ofensiu]
    bdjer | 05-05-2004 | Valoració: 9

    estic d'acord kolliny 4! no es te perque valorar si en veritat la vida d'aquesta gent és així perque ella el pot enfocar de la manera que vulgui. En cap lloc diu RELAT REALISTA 100% ok? Anims Dragaroja!

  • heribert[Ofensiu]
    kolliny4 | 05-05-2004 | Valoració: 10

    potser tens raó en que no pot saber com és la vida d'ells pero que es un relat que se'l a imaginat molt bé i que t'he dret a mirarse'l des del punt de vist que vulgui, sense haver d'insultar ningú....així que no calia valorar tan baix, s'ha de contar també la originalitat i no el realisme

  • molt bonica[Ofensiu]
    kolliny4 | 18-04-2004 | Valoració: 10

    hola! Crec que la teva història és molt bonica!
    segueix escribint!

  • Molt maco[Ofensiu]
    bdjer | 15-03-2004 | Valoració: 10

    Aquí tenim una altra de les teves obres!!! I com sempre molt maca. La veritat es que no se qui és en qui t'inspires però deu estar ben orgullos de tu. Un petó

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de dragaroja

dragaroja

24 Relats

76 Comentaris

37245 Lectures

Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
No hi ha gaire a dir sobre la meva vida o sobre mi mateixa......El meu naixement va ser en una freda tarda de febrer i des de llavors han anat passant els dies i els anys...el meu somni sempre ha sigut ser escriptora, mai ho serè, però sempre ho somiaré.

De tots els animals de la creació, l'ésser humà és lúnic que menja sense tenir gana, beu sense tenir set i parla sense tenir res a dir.