PELS AMICS

Tempesteja brutalment a la teva vida,
un tsunami rabiós
s’endú sense pietat
les teves conviccions i seguretats
sense que vegis cap dic capaç de protegir-les.
Et sents més petit
que una molècula de no-res
en el gran Tot.
Et sents més fràgil
que el gran Tot
en el no-res.

Però els somriures fraternals dels amics
basteixen una via alliberadora
devers l’esperança
d’esdevenir més digne.
Paraules balsàmiques
posen en marxa
el rellotge que havia decidit deturar-se
i els grans de sorra atrapats
tornen a caure
i, com el cor de Llàtzer, torna a glatir.
Però no és un Déu invisible i confús
qui em diu “Aixeca’t i camina”
sinó àngels radicalment humans
que són els meus amics
i no em deixen caure
en la depressió ni en el desànim.

Els se rajos de sol potents
que han vingut a ajudar-me
a remuntar l'huracà,
i a desfer les mil castradores pors
que volen abassegar-me.

Miracle de l’amor dels amics
que torna les aigües furibundes a mare,
i repara la nau desfeta
per a que torni a salpar
jugant amb els els vents,
i perseguint sirenes.

Gràcies!!!!