Cercador
Pel.legrina d'un miratge.
Un relat de: Júlia Vic- Compartir:
Pel.legrina d'un miratge.
Tanco els ulls i et veig:
Pèl-roig com una senyera.
Pel.legrina d'un miratge
Tanco els ulls i et sento:
Caracola a cau d'orella
Pel.legrina d'un miratge
Tanco els ulls i et premo:
Grans de sorra que s'escolen
Pel.legrina d'un miratge
Obro els ulls i veig:
Gavines picant els meus somnis
Gavines pels meus somnis
Picotegen les restes del meu cor
Vermell, roent, roig robí intens.
Batega fort cor meu
Ofegam amb el teu desig
Fa mal el cor
El sento emmalaltir
Les entretel.les, mal cosides,
Deixen anar els fils
Que com gavines afamades
Desfilen tot el cor
Fa mal el pit
El batec a la gola
Costa respirar
A cada cantonada
El cor es fa gegant
Vol sortir corrents
No el puc agafar!
El seny crida:
Queda't aquí!
No vull, aquest cos no em pertany!
Renega de mi,
M'esclavitza en nom teu
No us vull a cap dels dos
On vols anar tot sol?
Al mar, vull anar al mar
Les onades em tranquil.litzen
L'escuma em fa volar
La seva olor m'excita
El seu cant em fa somiar
23-04-2003
Comentaris
-
Està bé, però...[Ofensiu]llamp! | 06-05-2007 | Valoració: 8
sé que ho pots fer millor. Hi ha d'haver una manera de millorar aquest poema, crec que t'hi has esforçat molt i has deixat que caigués una pluja d'idees per poder composar aquest poema. Però fa falta quelcom, no sé com explicar-ho, potser és que falta un objectiu clar, o una estructura més sòlida. Potser és que no me'l miro amb bons ulls. De tota manera, aprecio aquest valor per descriure les sensacions que tenies quan eres allà. Notable!
l´Autor
27 Relats
63 Comentaris
33157 Lectures
Valoració de l'autor: 9.33
Biografia:
Nascuda el 1963 a BarcelonaTinc estudis sanitaris i humanístics. A destacar que he fet més de vint mudances i he viscut en dos continents diferents.
He escrit des de sempre i he tingut la sort de publicar alguna coseta. I m'agradaria seguir insistint-hi. Els meus amics diuen que transmeto molt sentiment, pero no deixen de ser els meus amics. Tinc poc temps per escriure, potser hauré d'esperar a la jubilació o al menys a que la canalla sigui gran. Em sento molt agraïda a la vida i molt vinculada al gènere humà.
Ara visc a Mallorca, he passat un temps desconnectada de la literatura, però torn a llegir molt i, de fet, no he deixat d'escriure en aquest temps. Aniré penjant alguna cosa de tant en tant.