pàtria sense fronteres

de vegades s'obre pas amb urgència inajornable.
Sempre precisa i neta la teva poesia, que sap anar allà on vol anar des de que hi poses el primer mot, ja hi ha una direcció marcada, un destí forjat.

petonassos!!

...la meua visió del poema difereix un tant -o un molt- de la idea primitiva. He deixat volar el subconscient, segurament.
Una altra interpretació seria un poema d'amor: les mirades diuen més que les paraules. I les mirades són imatge, no sons.
Potser és per ací on anava la perdiu... L'he caçada?
Salut i rebolica!

PS. Estic avui en "oferta 2 x 1". Mira al fòrum.

...tens clar que el poema és llum. I la llum és imatge. Reflexada en paraules, que són la nostra forma diferent i 'civilitzada'-ejem, ejem!- de veure el món, distinta a la dels altres animals. I, a més a més, les paraules -els nostres mots- ens han confirmat i afermat una visió del món diferent a la dels altres 'animalets humans' del nord o de l'oest -en el meu cas, també del sud-.( L'est, el tenim cobert per la Mar Nostra).
Recollons, quina 'filosofada'! I és que els poemes em deixen aclaparat, pensatiu... Què tindrà la poesia?
Ho tinc clar, però, amb el meu lema: SALUT I REBOLICA, AMIC!

màgia de les mirades
poesia viva que escapa dels ulls.

m'agrada molt el títol, manel i el to relaxat que constata allò intangible que ens captiva en un moment.
Fa dies que l'havia llegit però fins avui no ha sigut.
petonets
ginebre

Crec que aquesta és l'autèntica pàtria sense fronteres, la llum dels poemes... Una utopia que tots els que pensem com tants i tants (Pessoa, Unamuno, Brecht, etc.) que la llengua és la pàtria, voldríem que es convertís en una realitat.
Esperarem... No tenim més remei!
Una forta abraçada!
FRANCESC

Llegir un vers, urgent, en uns ulls...

En uns pocs versos, molta poesia. Condensada i precisa, però plena de delicadesa, també.

I em quedo esperant el pròxim poema.

...la llibertat
que ens ofereix la llum del poema.


En aquests versos, tota una declaració de principis.
salut, company!

Un poema que té quelcom de virtual, idolatra un espai, imaginari o no, i conté versos preciosos : "ha travessat sense permís
el camí de la conversa". És en aquest vers on s'intueix la virtualitat, aquesta matriu sense forma que acull els mots que flueixen amb un únic destinatari : potser és la llengua pròpia, potser una persona, potser un estat d'ànim determinat que s'enyora quan s'està en un lloc determinat o al costat d'algú.

És una interpretació... la meva.

petons, manel

M'ha agradat molt la melodia i l'ús dels mots.

angie