PASSEJADA

Un relat de: Ravegal
«Quina nit més tranquil•la». Aquesta sensació l'embolcalla i li obre els sentits. Són les dues de la matinada i passeja per l'Avinguda Anselm Jordà. Pel carrer no passa una ànima. És d'estatura normal i de complexitat ampla. Ronda la trentena.. Té els cabells de color pel de panotxa i porta barba. Vesteix uns pantalons texans i una samarreta amb el lema "Tu pots, fes-ho!" estampat al pit. És amable i servicial, però es girà com un mitjó quan li trepitgen l'ull de poll. Li ve de gust sortir a escampar la boira a altes hores, li plau la solitud dels carrers, l'aire fresc, el silenci i la foscor, encara que sigui malmesa per uns fanals que ara cremen per les animetes del purgatori, com deia l'avia. Ronda, bada i pensa, encara que els seus pensaments es desfan i s'enlairen com la boira amb el sol. Li agrada vagarejar quan l'endemà al matí no s'ha de llevar d'hora.

Quan tomba la cantonada per baixar pel Passeig Laia Falcó veu venir de cara un cotxe amb llums blaus al sostre. «Mira que és gran gran la ciutat i els haig d'ensopegar. A veure com acabarà avui» pensa així tant bon punt reacciona però segueix caminant perquè girar cua faria sospitar i seria pitjor. El cotxe s'atura i en baixen dos policies que s'encaminen cap a ell.

—Bona nit. —li diu un dels dos agents fent un gest amb la mà per fer-li veure que s'ha d'aturar.

—Bona nit. —respon tot acostant-se i posant una cara de "ja hi tornem a ser" que la poca llum que travessa el fullam dels plataners del passeig no deixa percebre.

Amb aquesta ja seran setze les vegades que un any i mig, més o menys, l'han aturat i alguna ha passat una estona a la comissaria.

—Es On vas aquesta hora? —pregunta un dels guàrdies, el 3627, mentre el 6153 s'enretira unes passes i, de manera prou evident però que vol semblar discreta, li fa una foto amb el mòbil.

—A passejar, a fer una volta i després cap a casa. —respon procurant que no li surti un estirabot.

—Una mica estrany, no? Mira, no passeja ningú, alguna en deus portar de cap. Per rondar quan és fosc i negre s'ha de tenir el cervell una mica just, no creus?
Ja li ha pujat la mosca al nas. L'al•lusió al cervellet ha encès la metxa.

—Per començar em podria tractar amb més respecte, vostè i jo encara no hem sopat mai junts per què em tracti de tu. On prohibeix passejar de nit, ensenyi-m'ho. S'ha de tenir alguna finalitat per passejar o és que ara és delicte no fer res? O anar sol? S'ha de passejar un gos, portar un nen a coll o empènyer una cadira de rodes? Segur que si anés amb xandall corrent no m'haurien parat. Potser és que algú que somiï despert representa un atemptat contra la sacrosanta productivitat. Ja n'estic tip que em parin perquè passejo. Quin país!

Arribat a aquest punt també el policia té una mosca al nas.

—Sisplau, el carnet. Em fa l'efecte que d'aquesta nit te'n recordaràs.

Es mira el carnet, davant i darrere, inclina el cap fent una ganyota i branda el document.

—Està caducat —li diu amb to de "i ara què hem de fer?"

—Sí, em va passar per alt i aquests dies vaig de bòlid i no he pogut anar a renovar-lo. Però les dades són correctes.

— Ara ho comprovarem a la comissaria. Acompanya'ns.

—Jo no he fet res, no estava fent res ni anava a fer res. No em poden detenir per això.

—Només és per comprovar les dades del teu carnet. No estàs detingut, de moment.
Col•locats un a cada costat l'acompanyen fins el cotxe.

Només entrar a les dependències policials el guardià de la porta deixa anar: Aquest aquí? Una altra vegada». El 3627 se'l mira arquejant les celles amb un gest que vol dir "ja el tinc".

El fan seure en una cadira i ningú no li fa cas durant molta estona. Quan el 3627 i el 6153 surten per tornar a patrullar li dediquen un somriure sorneguer. El rellotge de la pared marca tres quarts i cinc de quatre quan dos policies el fan anar a una altra dependència per intentar fer-li explicar unes intencions que no tenia. Es veu que passejar és anòmal i sospitós i si és amb nocturnitat, encara més. A les sis del matí, coincidint amb el canvi de torn veu altra vegada el 3627 i el 6153, ara vestits de paisà. Deu minuts més tard el deixen anar, no han sabut què posar per fer una denúncia, una altra vegada.

Cansat de tanta desraó, dos dies després, s'encamina a l'Oficina del Defensor de Drets i Potestats. Plantat davant la placa la llegeix com si tingués necessitat d'assegurar-se que és al lloc correcte. Hi entra decidit. Al vestíbul hi ha una mitja dotzena de persones. «Bon dia. Qui és l'últim?» Un senyor alt i prim que lluu l'escut del Betis i les quatre barres a la solapa de l'americana li assenyala una màquina en un racó que dona la tanda. Darrera un taulell, una dona de cabells rossos va atenent els que s'esperen. Després, uns se'n van i altres passen a una sala que no veu. Al cap d'una estona un so metàl•lic anuncia en canvi de número a la pantalla, ara és el seu, ja li toca.

—Digui —deixa anar la rossa, quasi com un gruny.

—Voldria parlar amb el senyor aquest, el Defensor. —li diu mentre es fixa en l'arrel fosca d'aquells cabells rossos.

—Això no potser, abans ha d'exposar la seva queixa. Ompli aquest imprès ii farem els tràmits que vinguin al cas, i si cal, ja el citarem per una entrevista —Li dona els papers—. Segui a aquella taula, els omple dient el que vol i me'ls torna. —Pitja un botó i a la pantalla canvia el número.

El Gerard s'asseu a la taula que li han dit i lentament va omplint el formulari tot posant-se el bolígraf a la boca de tant en tant sospesant els arguments de la seva queixa. Emplenat l'imprès, passa pel taulell i el dona a la rossa «Molt bé, ja l'avisaran» li diu la dona. Surt de l'edifici gairebé saltironant, amb la sensació d'haver fet una gran cosa.

Un dissabte, dos mesos més tard, ha comprat el diari. Assegut al sofà el fulleja. Sempre comença per l'última pàgina i va avançant al revés. De sobte, llegeix aquella resposta que encara no li ha arribat:

EL GOVERN CREARA EL CARNET DE "PASSEJANT NOCTURN"
RESPONSABLES DE SEGURETAT CIUTADANA I VIA PÚBLICA ES REUNEIXEN PER TRACTAR DE LES PASSEJADES NOCTURNES.
A instància del Defensor de Drets i Potestats, els responsables de les àrees de Seguretat Ciutadana i Via Pública de les dues institucions s'han reunit per consensuar una solució al problema de seguretat que representen les persones que a altes hores de la nit deambulen pels carrers de la ciutat. S'han donat diversos casos en que aquests individus no saben donar cap explicació convincent sobre el seu comportament quan són interrogats per la policia. Davant d'aquests fets es pretén disposar d'una ordenança que reguli les passejades nocturnes. S'estan estudiant dues possibilitats que podrien fins i tot aplicar-se conjuntament: d'una banda la proposta del Govern és la creació d'un carnet de "Passejant nocturn", amb limitació d'àmbit i temps. De l'altra banda hi ha la proposta de l'Ajuntament de crear unes àrees vigilades, una mena de "reserves", per poder controlar aquests subjectes; Un altre aspecte a decidir és si cada vegada que es doni la circumstància que un d'ells...

Comentaris

  • Tinc carnet de comentarista[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-10-2021

    Sí, no crec que falti gaire perquè això que expliques al teu relat sigui una realitat. Hi ha carnets i permisos per a tot. Tot regulat i tots controlats. Has posat el relat a la categoria d'Humor, i sí, és divertit, però també fa pensar i esborronar...

  • Alienació[Ofensiu]
    Prou bé | 28-09-2021

    Com ha canviat la societat i els seus usos i costums! Què ho fa que una persona passejant sigui motiu de dubte de les seves intencions per part de la policia? Policia que hauríem de sentir que ens protegeix més que ens "persegueix" i ens qualifica d'antuvi com un perill potencial....potser és que de perills reals n'hi ha molts pel carrers d'una ciutat? Sobretot de nit? És que calen els carrers buits i tots hem de romandre tancats a casa sense poder gaudir del que ens vingui de gust com una innocent passejada nocturna? Molt a pensar arran el teu relat! amb total cordialitat.

  • Com és que no havien pensat abans[Ofensiu]
    Magdala | 24-09-2021

    Com és possible qué sortir a passejar no tingui unes normes a seguir per saber si és correcte? Fan tard...Mare meva, així ens veurem. Bon relat, m'agrada, original i que convida a la reflexió

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: