Un a un es fan molts mots al món

Tinc por de no ser prou llest per dir allò que vull.
no tinc prou zel per fer so amb el meu mal ull,
per ser el rei dels mots curts i fer cas nul al full
blanc, net, pur, pla i gens tort que es fa rull
al circ nou del meu pols foll i sec de bull,
que fa cor fort al goig d'un breu cop d'ull.

No sé com és el do de dir en clau de pau,
i dol no fer el rumb pel rost tant brau
que fuig del cel blanc i el mar blau
com si ros pres fes mut clam de bon grau;
i un gos gran dalt del cim del so en fes clau
que crit ferm fos un ronc fosc de rem de nau.

Jo dic que la veu d'un ver urc gran
mai pot no dir ni piu al que li fan:
brut, llord, un furt rifat, com es fa a un nan.
I cal un gir dur, ferm, dir no al que ens fan!
O som forts i fem dir no per on van
o la mort, a poc a poc, ens voldran.