Paraules teves

Un relat de: Lady_shalott

Que m'escurcen el dir
que avancen lleugeres
arronsant-se en petits respirs
i quan aquests moments despullen l'instant
tres blaus molt lleus enceten poemes
tres fils disposats hermètics
llegits a l'atzar s'enduen els déus.

Paraules teves que sondegen la nit
s'expandeixen dins metalls
i fonen l'estació de tres abrils
cosits maldestres
damunt d'un vestit d'anys viscuts
i les canto, i les faig voler
i les faig volar dins les ales
que bateguen lícites
aquella papallona verda.

Comentaris

  • Sí!, les cantes[Ofensiu]
    gypsy | 04-10-2006 | Valoració: 10

    i les fas volar les paraules.
    Les vincles suaument, les lligues a tu,
    les fas esclaves de la teva llum somorta
    que t'acompanya arreu i finalment les escampes,
    les llençes al vent del desert de les nostres ànimes, talment com si fossin roselles, mmm
    i sí, són roselles, tal i com pensavem.

    Gràcies per aquest bell poema, altra volta, princesa.

    gypsy

l´Autor

Foto de perfil de Lady_shalott

Lady_shalott

73 Relats

315 Comentaris

88100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Camille Claudel (1864-1943)
___________________________

M'he decidit per fi, a tornar a escriure quelcom a la biografia...

a veure, què dir... doncs... que durant els anys he anat adquirint diverses passions, i n'hi ha algunes que sempre van amb mi, son com una mena de desmesura, estranyes i íntimes, com les flors, o l'escriptura. D'altres però, venen i marxen amb un cert desencant, desfilen amb més o menys intensitat, com la música.

llibres que ara mateix recomanaria:
L'alè del búfal a l'hivern, de Neus Canyelles i
La passió segons Renée Vivien, de Maria Mercè Marçal.

Novembre 2007

Aquí teniu una adaptació del poema de Tennyson per Loreena McKennitt, una cantant de música celta que m'encanta.


... : The lady of Shalott



qualsevol cosa, poetamuerto_s@hotmail.com
------------------------------

Heard a carol, mournful, holy,
Chanted loudly, chanted lowly,
Till her blood was frozen slowly,
And her eyes were darkened wholly,
Turn'd to tower'd Camelot.
For ere she reach'd upon the tide
The first house by the water-side,
Singing in her song she died,
The Lady of Shalott.

Under tower and balcony,
By garden-wall and gallery,
A gleaming shape she floated by,
Dead-pale between the houses high,
Silent into Camelot.
And out upon the wharfs they came,
Knight and Burgher, Lord and Dame,
And round the prow they read her name,
The Lady of Shalott.


(fragment del poema)
Alfred Tennyson