Paràbola de l'ovelleta impenitent o elogi del pecat

En tota la seva vida l'Urc no va pecar mai.

No ho va tenir fàcil. Ja de ben petit quan a certa hora, al vespre, el seu pare encara no havia aparegut per casa, s'instal•lava a dormir a sota el llit arraulint-se a tocar paret. Era la seva manera d'evitar els cops d'ira etílica quan el pare arribava. Fou separat de la mama, també alcohòlica, i ingressat al reformatori. De seguida es va guanyar l’amistat del director convertint-se en el seu efeb predilecte. L'Urc era, amb diferència, el més experimentat, amb una tècnica depurada al llarg d'anys involucrat en els negocis de la mama amb homes solitaris i necessitats d’afecte i consol. Sortí del reformatori frisant per allistar-se a la Legió Estrangera. Allà es va fer tot un home llevant vides, seccionant finats i forçant fecundament enemigues de la Pàtria. Va ser feliç. Però en certa ocasió aquesta mena de felicitat se li va anar de les mans i acabà en consell de guerra. Una hora abans de l'afusellament, la pena li va ser commutada per vint-i-cinc anys de presó en un batalló de càstig al Sàhara. En cosa de dies va aconseguir esquitllar-se deixant un fil carmesí per allà on passava. En la seva fugida va saltar a Amèrica i s'establí a Medellín. Va fer fortuna. Tornà a la presó, però. Homicidi imprudent i cinc anys per unes moixaines aplicades a una meretriu amb una contundència poc continguda. On s'és vist! Des dels anys de la Legió que aquest tracte donat a les meuques anava inclòs al servei complet! Tot i així, la presó no fou obstacle per seguir fent fortuna. Tant presos com funcionaris van aprendre, amb prestesa, a témer-lo. Un cop complerta la pena, acabalat i ja entrat a la cinquantena, en rebre la nova de l'obituari matern i convençut que ja havia assolit tots els seus objectius i aspiracions, s'acomiadà del món homenatjant el seu pas per l'existència amb una salva al paladar.

És per tot això que l'Urc mai no va poder pecar, perquè quan la vida no val res en la vida tot s'hi val.