Paladejant quimeres

Un relat de: BARBABLAVA

Passejava cercant ranures de fantasia. S'hi entaforava i en sortia reblida. Es feia trenes amb la imaginació. Xumava, eclèctica, dels clàssics. A les nits, davant del paper, d'un cop de ploma es posava a volar...
Els arbres prenien la forma efímera del seu pinzell certer, i les nimfes jugaven amb les ninetes dels seus ulls, i s'hi barrejaven. I la mirada voletejava, atalaiant horitzons llunyans, perfumats d'exòtics enigmes...
I ella s'hi llençava per respirar solta. El cor li bategava amb més força i el somriure li vessava, li quedava tendrament dibuixat a la cara. La innocència li embolcallava les mans i el seu tacte guaria a cada mite, de passat, i li donava forma d'ara...
La seva música -composava paraules- desvetllava a les fades i als follets en un concert de carícies per que corressin, juganers, a la festa. Al banquet del somni amb els ulls oberts!

Comentaris

  • Reitero [Ofensiu]
    aina | 06-08-2005

    la meva valoració amb aquest relat! és el que més m'agrada, és genial!
    i aprofito per deixar-te el meu mail:
    fitxx@hotmail.com

  • Sense comentaris[Ofensiu]
    OhCapità | 13-12-2004 | Valoració: 9

    Perfecte!!

  • Et torno a felicitar...[Ofensiu]
    Mon Pons | 23-11-2004

    Interessant el teu “Paladejant quimeres”. M'ha agradat i et torno a felicitar per la manera que escrius. És un plaer. Gràcies, també, pel teu elogi al meu poema “En primera persona”. Fins aviat!

  • Molt bo.[Ofensiu]
    Lavínia | 15-11-2004

    Escrius de meravella i crec que quan ho fas primer dibuixes i pintes a la ment el que després escrius.
    Gràcies, Barbablava, pels teus comentaris als meus escrits.

  • Imaginatiu,[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 13-11-2004 | Valoració: 10

    treballat, de cor endins, fresc, càlid, lleuger però amb consistència, marinat de certa nostàlgia, mes viu, almenys, en el record que ens brindes... La veritat, la teva narrativa poètica és fabulosa. Et felicito pel teu art en el domini de les paraules (tens una gran riquesa lèxica i saps conjugar-la, combinar-la i gravar-la amb un gran encert).
    Ja t'ho han dit, i ho reitero per part meva: enhorabona!

    Fins la propera

    Vicenç

  • Enhorabona![Ofensiu]
    Mon Pons | 09-11-2004

    Llegeixo amb plaer els teus relats. Enhorabona!

  • preciós![Ofensiu]
    aina | 05-11-2004 | Valoració: 10

    realment.. què més dir que no t'hagin dit?? m'ha agradat molt molt molt

  • Un text meravellós[Ofensiu]
    brideshead | 05-11-2004 | Valoració: 10

    buffffffffff !!!
    quina meravella ! què podria afegir als altres comentaris?
    Quin desplegament de paraules tan ben triades, quin ragitzell de pensaments, quin descobriment de sensacions....
    Preciós!
    Gràcies pel teu comentari. És tan encertat, també! (crec que fins i tot ho has dit millor que jo!)

  • ADMIRABLE![Ofensiu]
    Maragda | 03-11-2004 | Valoració: 10

    Si jo fos la noia que descrius al teu relat, i m'hi reconegués, restaria torbada per les teves paraules. Torbada i amb deconcert, per què la condemnes al mutisme més absolut. Sentint-se íntimament agraïda pel teu gest, tan bell, no podria donar-te les gràcies per què no tindria la certesa, lluny d'envanir-se, de ser realment ella qui te l'ha inspirat. Segurament, ara mateix, deu trobar-se embriagada amb les galtes enceses, imaginant que potser, amb tot, pot haver-hi algú que llegeix entre els colors de les seves pinzellades.

    Però deixa'm elogiar-te l'escrit. La inefable bellesa dels mots, la destresa amb què enllaces les imatges... Tot, tot ratlla la perfecció. I la darrera frase, "Al banquet del somni amb els ulls oberts!" és magistral.
    Defineix de manera impecable el natural de l'esperit fugisser que cerca refugi al món de la imaginació. Admirable! De debò.

    Com va la lectura de "L'Última Trobada"? Jo estic provant de trobar "Melalcor". De moment sense cap resultat, almenys a Girona. Dilluns vinent, que he de baixar a Barcelona, miraré si tinc sort a la Casa del Llibre.

    Ara llegeixo "Quinze Generacions d'una Família Catalana" d'en Martí de Riquer. En l'obra hi recull totes les dades històriques i anecdòtiques de la seva pròpia família, des dels primers indicis, que es remunten cap a l'any 879, fins a l'actualitat. M'interessa especialment per què fa "segles" que tinc un projecte de novel·la, que tiro endavant com puc, ambientada a la Girona del S.XVII. En aquest llibre espero trobar-hi algunes dades que em fan falta. Però és complicadíssim això d'escriure novel·la històrica i no sé pas si me'n sortiré. No tinc el temps necessari per a escriure-la. I quan m'hi poso em cal canviar de xip i entrar en la mentalitat de l'època. El que passa és que vull fer massa coses i no es pot fer tot.

    He entrat a la pàgina web d'en Roger Mas. Hi he fet un repàs ràpid, així d'esquitllentes, i em sembla que m'agradarà. Ara hi tornaré.

    En quant a la teva música, que frustrant! Fora d'Enya no conec cap dels grups que esmentes.
    Intentaré trobar-ne algun d'aquest grup heavy melòdic que dius. Abans solia agradar-me molt Led zeppelin.



  • Fantàstic[Ofensiu]
    Ilargi betea | 02-11-2004 | Valoració: 10

    Estic totalment d'acord amb la mar, és molt difícil posar un comentari pel teu relat, però suposo que dient-te que m'ha encisat i que és un relat realment sublim entendràs més o menys el que vull dir.

    Una forta abraçada i, com sempre, moooolta màgia!

    Per cert, la fada de la meva foto podria ser jo pel cos (menut i molt primet) i pels cabell ondulats i rossos, però de cara no ens assemblem gaire, els meus llavis són més gruixuts, el nas no tan delicat i perfecte i, és clar, els ulls i les orelles són humans..hahahaha
    Bé, ja em coneixeràs a la trobada! ;) perque vindràs,oi?

  • esplèndid[Ofensiu]
    mar - montse assens | 01-11-2004 | Valoració: 10

    i no sé que més puc dir...

    perquè després de llegir
    paraules com les que has escrit
    em quedo muda,
    i sóc incapaç
    de posar un comentari
    que estigui a l'alçada

    però si que puc posar:
    un somriure i una abraçada

Valoració mitja: 9.86

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de BARBABLAVA

BARBABLAVA

42 Relats

326 Comentaris

75214 Lectures

Valoració de l'autor: 9.65

Biografia:
He perdut l'ahir
en allò fugaç de la memòria.
I ara em llepo les ferides
sense saber d'on provenen.
He perdut l'equilibri entre passat i futur
i la memòria a llarg plaç
i les aspiracions llunyanes...
I ara, visc només
en aquest present tant emocionant
que m'esgarrapa
i és un goig sentir la seva urpada
esquinçant-me la pell
mai prou colrada.