Pa Sec

s'ha transformat en engrunes de pa sec, i saps que ets tu que l'has deixat assecar.... Quan no ets digne de l'amor que et regalen i saps que ets tu el culpable...
Però, és clar, dit amb les teves paraules, el missatge agafa una dimensió extraordinària, la dimensió que només un poeta com tu li sap donar.
I aquest cop, tampoc he estat exagerada!
Gràcies, Toni, per escriure les coses que escrius. Et redescubreixo a cada instant.
Un petó.

com les engrunes de pa sec. Una comparació curiosa i que per aquesta mateixa particularitat, la contemplo amb admiració. Perquè sovint és difícil escapar-se de les frases fetes, dels neologismes que no són nous. I tu ho has aconseguit.

M'ha agradat aquest degoteig lent i pausat, aquest no voler ser mirat perquè... ""no tinc agalles de preguntar-te si m'estimes"". Una situació que es repeteix ben sovint.

Endavant!

LLIBRE

me'n acabo d'adonar que sempre et comento els relats posant com a títol: doncs.. sisi.. és que mai sé què posar de títol!!!!!!

l'amor amb el temps ja ho té això de tornar-se dur com un crostó.. de pa sec!!! suposo que consisteix en acceptar que no tothom a les 7 del matí (havent-hi hagut festa durant la nit) té preparats els "crussanets" i el cafè acabat de fer :)

Barbablava,
Quan el títol ja es bo (com el pa sec, per cert) és un indici que anticipa la qualitat.

No sé si l'amor és pa sec (potser de tant en tant sí que ho és) però el que si que tinc clar és que els teus poemes no ho són.

Aprofito per agrair-te el teu comentari i aclarir-te el teu dubte: Ilargi betea vol dir "lluna plena" en euskera, perque com a bona fada-bruixa sóc una enamorada del nostre satèl·lit.

Apa, una abraçada des del cel!