OUS DEIXATATS

Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs
OUS DEIXATATS

Quan me'n vaig a dormir, faig per manera
de fer un cop d'ull a sota el llit, tan sols
un cop d'ull rutinari com resar
un parenostre i tres avemaries.
En algun lloc es deuen amagar
els paradigmes d'aquelles infàncies
deixatades igual que un rovell d'ou
amb gasosa, amb escuma a desdir.
On són, avui, els àngels i els dimonis
si hom ja no parla de llimbs, cel, infern
o purgatori? On són els pecats
d'aquell desig de gaudir la nuesa
d'una noia? I les confessions,
oracions, dejunis i abstinències?
Preguntes emergents com les bombolles:
on és l'escuma dels ous deixatats?

Fidel Gangonells i Borràs

Comentaris

  • BONES PREGUNTES.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-08-2023 | Valoració: 10

    Un poema que incita a pensar. Sens dubte que has fet moltes metàfores per a finalitzats aquest poema en els ous deixatats.
    Bon poema, Fidel.
    Cordialment.

  • Són aquí [Ofensiu]

    Romanen tots aquí, silents i a l'aguait entre nosaltres, però jo et convido a gaudir de l'ou amb gasosa d'avui tot vigilant de reüll que l'escuma encara és dins.

    Hi veig sutil una metàfora molt actual, m'ha agradat molt.