Osset de peluix (51). Intentant agafar valor, davant un món difícil...

Un relat de: cuidador_d-ossets
L'Èric, que està lo bastant lluny de les amigues de la Miranda com perquè no el puguin pas sentir gaire clarament, està xerrant amb la Miranda. Però se sent més indignat que no enfadat...

- Bufona, em sap molt de greu haver-te donat una mala imatge davant les teves amigues...

- Respecto la teva preocupació - diu la Miranda; - però, per ara, vull xerrar de tu mateix. Si vull ser la teva núvia, et vull entendre. ¿Perquè has reaccionat així davant tres desconegudes?

- Perquè estic ben aborronat. Avergonyit. Em sento humiliat. No per elles clar, però la meva vida és una mica un calvari...

Ell abaixa la mirada i deixa de mirar la Miranda per uns segons. Ella el mira preocupada.

- ¿I perquè et sents humiliat? Jo, Èric...

- He patit ja moltes humiliacions a mans d'altres persones. Estic molt... ¿com t'ho diria? Iracund.

- Ja veig. Em sembla que portes, el que es diu, un dimoni a sobre.

- És que hi ha gent dolenta al món, Miranda...

La xicota alça el cap i posa veu ferma, però amable.

- Hi ha bastant gent dolenta al món, guapo.

- Efectivament. I quan he vist les teves amigues... he pensat que...

- ¿... que elles també anaven a la recerca de l'excèntric filòsof, o d'un excèntric noi solitari desconegut (però curiós), per tal de burlar-se d'ell? ¿És això, oi que sí?

L'Èric fa cara de fàstic. Però mira a la xicota que té al seu davant, i mira de posar una cara menys agre.

- És que, mira, quan vius una situació de deshonra bastant permanent, a vegades és difícil distingir els bons dels dolents... Les decepcions són constants, el caràcter es fa agre...

- Entenc!! Però mira, carinyo, un s'ha d'arriscar i intentar-ho... això no se sap mai... ¡¡Si no t'arrisques mai, així no podràs fer nous amics!! O fins i tot pots perdre els amics que ja tenies...

- Ja, però la gent... les seves idees de pau...

- Sí, em penso que ja sé per on vas - La Miranda és contínuament comprensiva. - Que si el relativisme, que si "tothom a posar bona cara", que si els valors superiors de la religió entesos de segons quina manera, que si bla-bla-bla... Mira, maco, si et puc parlar de mi mateixa...

- Sí, clar... - el filòsof la mira... i pensar que aquesta administrativa té una neboda de curta edat que té un caràcter similar a ella...

- Veuràs, jo intento ser dolça i simpàtica, i amable... però a vegades estic una mica farta, de la gent... a mi també em forcen molt la paciència... Sí, sí, és com tu ho dius: hi ha molt de cinisme, la gent bona no abunda.

- La gent bona no abunda, però la retòrica sí, en tot cas...

- Ja!! Però la vida és injusta... Colta, company, jo... Ara les meves amigues m'estan esperant, i no voldria trigar... ¡¡Podem continuar la discussió més endavant!!

- Ara?? Vols que vagi amb elles? Doncs no demanes poc ni res... Després del ridícul que he fet "intentant" parlar amb elles, si jo hi vaig, no vegis la bronca que em pegaran...

- ¡¡Vinga, home!! Segur que fins la Anti et perdonarà...

- Tant que dius de la gent, però quan un mateix fa el ridícul (jo he fet el ridícul ara mateix) no hi ha ningú que doni la cara per tu...

- Mmm... Si això penses... ¡¡Doncs bé, Èric, jo donaré la cara per tu!! Vinga, anem per les amigues, i segur que tot anirà bé; i si va malament, jo assumeixo la responsabilitat.

L'Èric dubta.

- ¿Estàs segura? ¿Vols tu ser responsable del que pugui sortir malament amb elles?

La Miranda dubta per uns segons:

- M'hi vull arriscar. Vinga, noi, tu i jo junts fins a la fi... ¡¡Bé, com si és fins al final de la juguesca!! Però vinga, entrem d'un cop... - ell fa cara de circumstàncies, i dubta; ella arronsa les espatlles i li allarga la mà: - ¿Per favor, cavaller?

Noves expressions de dubte. El filòsof li agafa la mà i prova de donar-se valor.

- Està bé, anem a veure què diuen elles!! Vinga, preciosa, espero que tot vagi bé!!

"Això espero també... " diu la Miranda. I, agafats de la mà, es disposen a entrar al bar Baylies...

... però, encara que la Miranda ho desconegui, la seva neboda està patint problemes. ¿Quins problemes? Aviat en sabrem més coses... En aquest moment, la petita xicota està a casa...






---------------------------------------------
Sigues benvingut a Ciutat Perenne: http://ciutat-perenne.com

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de cuidador_d-ossets

cuidador_d-ossets

68 Relats

44 Comentaris

17525 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
Em presento.

Em dic Unicorn Blanc del Bosc, o Unicorn Blanc. També utilitzo, per raons pràctiques, els pseudònims de Crom el nòrdic, Unicorn Gris i Cuidador d'Ossets, si bé només posaré articles nous en aquest últim pseudònim i en aquest mateix en què ara em veieu (els altres noms d'usuari són de consulta i, en certa manera, d'emmagatzemament d'antics articles).

Els meus ideals són el catalanisme, la literatura, el món de la fantasia i l'acceptació de les normes socials que defenso, entre d'altres.

El meu nom de Facebook és
"Mark Corbera Mestres" .

El meu nom de Twitter és
"El Dorat"

El meu email és
webmestre2(arr.)gmail(punt)com

El conjunt de les meves webs (és a dir, de les webs administrades, moderades o dirigides per mi) es diu Portal Perenne, també anomenat "el Perenne" i està format, entre d'altres, per Lletra Perenne, també anomenada "la Perenne" .

La meva web d'articles es diu, com hem dit, Lletra Perenne i està a:
http://lletra-perenne.fandom.com/ca .

Actualment disposo de fòrum, el Fòrum Perenne, part de el Perenne, la direcció del qual és:
http://forum-perenne.foroactivo.com/ .

Podeu tenir accés a tots els relats de Lletra Perenne publicats a Relats en Català aquí:
http://ciutat-perenne.com/m/3qa

Els meus pseudònims a Relats en Català són: Unicorn Blanc del Bosc, Unicorn Gris, Cuidador d'Ossets i Cromelnordic. Observació: m'hagués volgut dir "Unicorn Blanc", però no podent fer-ho, em vaig fer dir "Unicorn Blanc del Bosc".

Que vagi bé!!!